Carnaval
Els carrers bressolen el fred, el rellotge de la plaça Sant Marc toca les dotze. Lapluja parsimoniosa fa brillar les llambordes on s’hi reflecteixen les ànimes dels que hansortit disfressats aquesta nit de carnaval, temps de pecat abans de la penitència. Vaigbornant solitari vies i places. Ha deixat la porta de la casa oberta, la clau al prestatge i unmissatge escrit que m’ha recordat el que em va dir un dia que passejàvem pel parc—mira, mira el nius, no tenen portes,— ara ho he entès quan he llegit l’escrit que m’hadeixat; “No vas entendre que vaig voler ser niu i no gàbia”.El caminar perdut m’ha dut fins al davant de la porxada que dóna pas al carrerCorte dei Frutaroli, una porxada estreta, un fanal li il·lumina la cara, l’antifaç que portaposat la dona que veig no em distreu per saber que és ella, la vista se m’avesa al'obscuritat del moment, puc definir el color grana de la capa que du, recorda aquellquadre que tenia alguna cosa que em fascinava, l’Arrest de Crist, de Caravagg…
