Passa al contingut principal

Entrades

Entrada destacada

A FAVOR DEL VENT

Tot sembla tan normal que espanta. Encara que l’ànima es capgiri mentre la ment intenta trobar una explicació raonable. No n’hi ha.  Mentre estén la roba no hi deixa de pensar; «és molt senzill», li ha dit, «ho sents o no ho sents; aquí dins, des de sempre».  I es posa la mà al cor i tanca els ulls. Se’n recorda. Volien fugir sobre una bicicleta robada. Dues mans se li aferraven a la panxa mentre pedalejava amb ànsia i sota la pluja intentava eixugar-se les llàgrimes.  Trobar-se i escapar-se. Tot semblava tan impossible que espantava. Un camí costerut per a una bicicleta sense marxes amb una parella de vianants sense experiència. Massa pes per a aquell seient incòmode. El més pràctic, que no el més fàcil, va ser alleugerir la càrrega. Mentre cerca la parella del mitjó que té a la mà no hi deixa de pensar; «mai he deixat de sentir-ho», li ha contestat, «aquí dins, des de sempre». I ara no sap com fugir-ne, de l’aixopluc del present; o sí. Comprar un passatge, donar-se l’oportunitat. Li

Entrades més recents

LA ACUARELA DE LOS RECUERDOS

PAU I GLÒRIA

LA INSPIRACIÓN PENDE DE UN HILO

Partit per l'eix

REPTE D'ESTIU 🌞

IMATGES DE "UN PLANETA DE POEMES" ALS JARDINETS DE LA LA POMPEU"

QUI HA GUANYAT EL NOSTRE REPTE DE PRIMAVERA?

LA CASA

RETORN

HE VINGUT PER PODER-HO DIR,...