Planeta Lletra

Com cada any, per la diada de Sant Jordi, el meu fill i els meus dos néts han vingut a casa a portar-me la rosa. Com sempre, poso les tres roses vermelles dins d’un gerro, al costat de la fotografia, en blanc i negre que, sense esperar- ho, ens van fer fa molts anys, mentre miràvem llibres.    1932. Aquell any era el nostre any de la sort. Ja ho deia l’Aldous Huxley al títol del seu llibre, acabat de publicar: “Un món feliç” i jo estava feliç i contenta perquè era un any de traspàs i ens regalaven un dia més, i a l’estiu, mentre se celebraven les Olimpíades a Los Angeles, el meu xicot i jo ens casaríem a l’església de Sant Josep. No érem jovenets, però teníem encara la mateixa il·lusió dels vint anys.    La tarda de Sant Jordi, un cop acabat el servei, vestit encara amb l’uniforme, em va venir a buscar a casa. Duia una rosa a la mà, que havia agafat precipitadament d’un jardí perquè no havia tingut temps de comprar-me-la, però no m’importava. Al centre de Mataró havien posat algunes …