Passa al contingut principal

Entrades

Entrada destacada

HE VINGUT PER PODER-HO DIR,...

  He vingut per poder-ho dir,... Al voltant de la taula, com cada any, s'han reunit antics companys d'escola, ara, panxuts, amb cabells blancs, els que encara en tenen, cares arrugades i taques a la pell. És l'hora de la sobretaula i del cafè, naturalment, acompanyat de copetes de licors al gust —de tant en tant no fa mal—.  No hi dediquen gaire estona a recordar als que no han vingut, són conscients que cada vegada el grup és més reduït, parlen de les novetats, dels viatges, dels nets, per acabar, com sempre, repetint anècdotes antigues que no per conegudes deixa de ser agradable tornar a sentir.  —Recordes aquella vegada que...? I aquell dia que el mestre...? Oh sí, i tant!— Una de les tantes és aquesta que ve, la que conten alguns dels protagonistes presents.  Era un dijous a la tarda, això segur, perquè era el dia que a l'escola feien les sortides als bosquets dels afores de la ciutat. Ja s'ho passaven bé, ja, però els llocs eren sempre els mateixos i ja n'e

Entrades més recents

LA CASA

EL FINAL DE L'AVENTURA

LA CASA DE JOEL

DESAYUNO CON SORPRESA

AQUELL ESTIU DEL 78

REPTE DE PRIMAVERA

EL TRIÁNGULO DE ORO

PERDUDA

LA TARIFA JUSTA