Lectures en òrbita – L’etern retorn, d’Asmaa Aouattah

Fa uns dies vam fer l’última lectura en òrbita d’aquest curs, i va ser tot un privilegi comptar amb l’autora del llibre L’etern retorn, l'Asmaa Aouattah.

L’Asmaa va néixer al Rif, i la seva trajectòria personal i acadèmica està marcada per la migració, la cultura amaziga i el feminisme. Llicenciada en filosofia per la Universitat de Fes i amb un Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB) i un Màster en Agents d’Igualtat d’Oportunitats (UdL), és una defensora de la cultura amaziga, la igualtat de gènere i la promoció del diàleg intercultural.

Una de les idees centrals del llibre és la metàfora del retorn: no només com un desig geogràfic, sinó com una experiència emocional i simbòlica que travessa les protagonistes. El retorn apareix com a memòria viva, una transmissió cultural a través de la cuina, la llengua o els relats familiars, i com una tensió constant entre dos mons: el que s'ha deixat enrere i el que es construeix en la nova terra. La migració no s’acaba amb el trajecte, és un procés interior etern i cíclic.

Es va llegir un fragment del conte La forquilla, el ganivet i la dignitat pel terra, que mostra molt bé el xoc cultural: el sentiment de desencaix, la necessitat de pertànyer, però també la mirada crítica i lúcida amb què les protagonistes observen el seu entorn. El contrast entre les normes socials del país d’origen i les del país d’acollida emergeix com una tensió vital, però també com una font d’ironia i resistència.

Alguns lectors van destacar contes com El frare “Quarnuix” o “Una estrella al cel” com els més colpidors.

Als textos, el gènere i la maternitat són eixos centrals: sovint espais de submissió, però també de resistència íntima. El silenci, la ironització de les normes, la fugida ―física o simbòlica― apareixen com a formes de resistència.

La presència del català i l’amazic reflecteix la pluralitat identitària. L’ús del català genuí (tenir la paella pel mànec, anar-se’n en orris, etc.) en boca de personatges migrants connecta amb el lector català d’una manera natural: com una apropiació potent i versemblant. La riquesa de la mescla lingüística dona profunditat als relats. La llengua és memòria, emoció i arrelament.

La ironia subtil sorprèn els lectors. Tot i tractar temes durs, l’autora aconsegueix fer-ho amb una veu lúcida, gens carrinclona, una veu que desdramatitza sense banalitzar.

L’Asmaa va compartir que el llibre neix de vivències pròpies, de dones amb qui ha conviscut o de situacions que ha conegut. El format de contes breus li permet explorar diferents veus i situacions. Ha estat molt ben rebut tant per dones migrants com per lectores catalanes. Deu ser emocionant veure com L’etern retorn connecta amb persones molt diferents.

L’etern retorn ens ha permès escoltar veus silenciades, reflexionar sobre la identitat i replantejar els relats sobre la migració. Ens ha convidat a mirar amb més empatia i complexitat la realitat de moltes dones del nostre entorn.