Club de novel·la negra a la Biblioteca Antoni Comas - febrer 2026

Fred Vargas a la nova sessió del Club de lectura

Fred Vargas és el pseudònim de Frédérique Audoin-Rouzeau (París, 1957), arqueòloga i historiadora de formació que ha transformat el gènere de la novel·la negra amb obres profundament originals. El seu interès per la història, la psicologia humana i els mites —com també per les relacions humanes més enllà de la pura lògica racional— és una constant en la seva obra. Vargas ha estat reconeguda com una de les grans narradores policials d’Europa i les seves novel·les protagonitzades pel comissari Jean-Baptiste Adamsberg han rebut nombrosos guardons i èxit de crítica internacional.

La novel·la que hem llegit és Temps de gel. Publicada el 2015 amb el títol original francès Temps glaciaires, Temps de gel és una novel·la de trama criminal complexa i farcida d’elements històrics, mitològics i quasi-màgics. La història arrenca amb la mort d’una professora jubilada trobada a la seva banyera amb les venes tallades; tot sembla un suïcidi, però un misteriós símbol trobat al lloc dels fets obre la porta d’una investigació que no és el que sembla. Adamsberg i la seva brigada policial descobreixen que diversos casos similars tenen connexions amb un estrany club d’admiradors de Maximilien Robespierre, i que tots els implicats tenen relació amb una expedició tràgica en una remota illa islandesa.

Un dels elements més potents de Temps de gel és la presència de referents històrics reals, especialment de la Revolució Francesa i de figures com Robespierre i Danton. La novel·la no només utilitza aquests personatges com a fons, sinó que explora com les idees i ideals del passat poden ser reinterpretats, idealitzats o fins i tot distorsionats en el present per donar lloc a grups d’adhesió i creences que influeixen en comportaments radicals o obsessius. Això obliga el lector a pensar en la manera com la història continua present en la nostra consciència col·lectiva.

Temps de gel no és només un thriller policíac: és una novel·la que travessa història i imaginació, que posa al centre la manera com el passat influeix en el present i que juga amb elements que, si bé no són màgics en sentit literal, creen una sensació de misteri i enigma que transcendeix la trama policial convencional. Vargas ens recorda que la veritat, en la ficció i en la vida, sovint es troba en la frontera entre allò conegut, l’intuït i l’inexplicable.

Pere Matallana