Club de lectura

Dissabte passat ens vam aplegar un grup de lletrícoles per comentar la novel·la T’escolto Samsó. Va ser una trobada molt entranyable on vam parlar com sempre de llibres, d’escriure, de cursos d’escriptura..., però sobretot vam compartir l’experiència de la lectura de l'obra de Núria Castellsaguer Maynegre, a l’hora que la recordàvem a ella, i li fèiem el nostre homenatge.

La Gemma Tomàs, que és tota una experta en clubs de lectura, acompanyada de l’Emma Quer també una bona amiga i companya de la Núria, va conduir  l’acte, i després d’una breu introducció, on ens van posar en antecedents del naixement i creixement de T’escolto Samsó, ens va demanar de seguida que en parléssim des de la nostra experiència com a lectors.

I com a lectors vam coincidir la majoria en destacar l’habilitat de la Núria per recrear ambients, de manera que el lector es troba en cada lloc i en cada època sense esforç, i se’n fa una idea fidel i viva.  Però també vam estar d’acord en lloar  la versemblança i la força dels seus personatges, fins i tot els secundaris, i la riquesa i proximitat del seu llenguatge, un català del Maresme, que potser estem perdent.  Encara un altre aspecte que es va destacar va ser la seva habilitat per trenar dues històries i diverses èpoques de forma hàbil i equilibrada.  

No entraré en els detalls de l’obra per no espatllar l’experiència als que encara no l’hagueu llegit. Voldria dir només que parlant de T’escoltó Samsó vam parlar de música, de cine, del Mataró d’abans, de feminisme, del pes del passat,  del perdó i fins i tot de la bíblia, i encara em deixo coses. Mireu si dona la novel.la!

El més important es que vam  recordar, i enyorar,  la Núria,  una escriptora valenta que va escollir un tema i uns personatges gens fàcils i que va treballar incansablement  informant-se, documentant-se, escrivint i reescrivint, fins a arrodonir l’obra final. Però també una amiga estimada, una  companya que parlava clar i sempre en positiu, que sempre va ser allà per donar un cop de mà al nostre Planeta, des de la ràdio o des de la parada de Sant Jordi, o escrivint i corregint contes per les revistes.  

Vull acabar aquesta petita crònica expressant  el nostre agraïment a la Gemma i l’Emma per proposar el club i conduir-lo, al Jordi Solé Camardons  i la  Mercè Martí Fàbregas per aixoplugar-nos al local de Voliana a Mataró, i especialment al Toni, per ser-hi i aportar-nos records personals  que ens van fer sentir la Núria ben a prop.

Als que encara no heu llegit T’escoltó Samsó  us la recomano.

Fins a la trobada següent, lletricoles!