SOBREVIVENTS

 El segon diluvi universal. La Terra ha quedat coberta d’aigua. Després de quaranta dies i quaranta nits de ploure com mai ho havia fet, la terra ha quedat inundada.

El nivell del mar ha pujat tant que ni els gratacels més alts de la Terra s’han salvat; Nova York, Dubai, Hong Kong, tot arrasat; altíssims edificis que s’han desfet com terrossos de sucre dins un got de llet calenta.

Tot ha quedat sota les aigües, fins i tot muntanyes immenses han quedat cobertes. Només surant per sobre la superfície de l’aigua han quedat, com grans i solitàries illes, alts pics de la serralada de l’Himàlaia, l’Everest, l’Annapurna, el Lhotse i algunes altres, la majoria a la Xina, Nepal o Pakistan.

La Terra s’ha revoltat i ha castigat aquells que la maltractàvem. Aquells que l’hem desposseït de tot allò que ella ha trigar milions i milions d’anys de construir, de perfeccionar. Tothom som culpables als seus ulls. No hi ha innocents.

Les aigües semblaven bullir de tants i tants éssers com lluitàvem per salvar la vida. Però Gaia no ha tingut compassió. Ha decidit desempallegar-se dels paràsits que saquejàvem i destruíem sense pietat els tresors de la Terra.

És la revenja de Gaia pel mal que fem a la seva filla, la Terra?... i ara, què? Què serà de la humanitat?

Alguns ens hem salvat, no tots hem mort. Només els pocs privilegiats, els supervivents que hem après a respirar i a viure sota l’aigua. Els sobrevivents...

Els sobrevivents... quina ironia. Nosaltres també hem estat castigats. Deambulem, com ànimes en pena, pel fons de les aigües traïdores que ens ho han arravatat tot. No sabem on anar. No troben lloc per a nosaltres en aquestes aigües mig tèrboles, mig cristal·lines.

Però del mar va sorgir la vida que es va apoderar de tota la terra. Ens serà donada una altra oportunitat?

Ma. Rosa Salas

Fotografía: Ariadna Graupera