Corre, corre, ves-te'n bonica

La Nora té una mica de por. Segurament la mare li ha dit mil cops que no parli amb estranys, però l’home ha sigut tan amable, semblava tan inofensiu i agradable contestar les seves preguntes, indicar-li pel lloc que demanava, caminar al seu costat i acompanyar-lo fins al descampat  tan a prop de casa. Però ara veu que al migdia, el lloc està desert, i pensa que la mare la renyarà si arriba tard, i que ell li està fent preguntes una mica rares:

 —No tens ganes de fer pipi?, aquí no et veurà ningú si t’abaixes les calcetes. Tu no sents un tremolí si et toques aquí?

La Nora diu que no, i que no té pipi, i que se’n ha d’anar.  Esmuny la seva maneta de la mà suada d’ell, es fa enrere i el mira.  Un moment després està corrent cap a casa.


Relat escrit per la Sandra Cabrespina