Amb dues mans

Cada segon compta, cada gest està justificat, tot mil·limetrat. Sabia que no tindria més oportunitats i havia estudiat bé els diferents escenaris que es podien presentar. El sopar ha causat l’efecte sorpresa que esperava, els pòmuls ja els té vermells i un somriure se li dibuixa a la cara, segur que s’entregarà a mi en cos i ànima, però sobretot en cos.

El propòsit d’aquesta trobada és clar. M’han pagat per entrar a casa seva, agafar la maleta, matar-la i fer desaparèixer el cadàver.

S’aixeca de la taula i va cap a l’habitació. Tal com imaginava. Duc la daga penjada del cinturó. S’ajup, em descorda els pantalons i m’estira del membre. Està excitada, no se n’adona de res. El pla és perfecte. Es gira, es puja la faldilla. Ara és el moment. Ho he de fer.

M’agafo l’artefacte amb dues mans, i li clavo amb força pel darrera.

Ulisses Zunzunegui