Les pereres fan flor blanca, Gerbrand Bakker
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisMtSpq6rZtVfex56bS7jdeED5LB-gFRg8y0pvYrmEn58coLQtWiR4_Hv9W6uundQ0po3ioqVYj2tcjM6bbIiaNz0f0H2I0a9bfcEB6KyZt_1IUEB-FbodDop5UPIgdiSrUsCDwtSpNg9t/s1600/pereres.png)
El text està escrit en segona persona del
plural, perquè qui narra la història són dos germans bessons. Ja només per això,
ens la fa interessant com a escriptors.
El llenguatge és molt amè i desgrana la
història amb gran habilitat.
Per cert, és un llibre no apte per persones
molt sensibles o de llàgrima fàcil, tampoc és apte per pares o mares amb fills
adolescents.
La sensació quan tanques les 150 pàgines (que
es poden llegir en 2 dos dies) és: “Quina història més trista”. Segell
propi de l’autor (Gerbrand
Bakker) en totes les seves novel·les.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada