Sospitosos Habituals

Hola,

Us deixo una petita crònica sobre l’acte sobre novel·la negra protagonitzat per Joan Ametller, Francesc Bechdejú i Pere Matallana a Dòria Llibres. (No esmento cap autor dels que es van citar a l’acte, tinc por de deixar-me'n algun i són gent perillosa. S’ho podrien prendre malament, i francament, millor no provocar-los.)

Imatges borroses per efecte Jack Daniels

Sospitosos Habituals

Els carres semblen grisos i foscos sota la pluja. Son les 10 del vespre del dissabte 21 de febrer. Al carrer Pujol hi ha un local il·luminat i ple de gent  i n’arribem més. Els paraigües vessen del paraigüer i s’estenen per terra, el propietari del local treu alguna cadira més d’on pot, els que no poden seure es queden drets. S’omplen copes de vidre d’un vi color robí que ens escalfa. Davant nostre il·luminats per un focus, tres individus amb gavardina i barret. Van armats i son perillosos. I més que ho seran d’aquí a una estona, després de engolir un bon got de Jack Daniels amb tota naturalitat. 

L’acció no es fa esperar.  Una breu presentació, recordant-nos que estem en el Howl Festival, entorn de cultura rebel, i comença el recorregut pel gènere maleït: la novel·la negra.  Volem des dels antecedents amb els horrorosos crims del Carrer Morgue, i els detectius de casa bona, i els lladres de guant blanc, al retrat cru del mon de l’hampa als anys 30 als Estat Units, refugi d’autors esquerranosos i de personatges alcoholitzats on la línia del bé i el mal es torna molt i molt borrosa.  Ens  agradaria quedar-nos aquí més estona recordant els llibres en groc i negre de la col·lecció La cua de Palla, magnífiques traduccions d’obres mestres, i recordar les pel·lícules clàssiques del gènere.  Però el gènere continua,  els personatges es tornen espies, o hackers, o policies aficionats a menjar bé i s’instal·len  al nord gèlid, o a Venècia o a Navarra, tan és.  Sobreviuen  en nous entorns camuflats amb noves pells, però igual de perillosos.

Al final se’ns proposa un joc.  Un qüestionari implacable que rebel·la tot seguit que entre els assistents hi ha més d’un addicte a la novel·la negra. I és que, els sospitosos personatges que ens han portat a fer un tomb per aquest gènere, ens ho avisen, i els fets ho confirmen. La novel·la negra és addictiva, Per tant lectors, amics, amigues, vigileu, perquè començareu mig en broma, pensant que ho podeu deixar però caureu un cop i un altre. Al final acabareu devorant tots els clàssics americans on el diàleg ho és tot, o potser necessitareu posar-vos un cop i un altre dins del cap d’un psicòpata recargolat, i, permeteu-me que us ho digui clarament, haureu begut oli!.

Ah, per cert, estigueu o no enganxats al gènere no us perdeu el vermut de dissabte que ve!