Tiana Negra 2015 - activitats de dissabte 24 a la tarda - Presentació de "La música dels camaleons"
18:45 h La música dels camaleons amb Jordi Cervera, periodista i escriptor,
l’inspector Miquel Hueso cap del Grup Especial d’Intervenció del Mossos
d’Esquadra (GEI), l’inspector Marc Caparrós, cap de la brigada mòbil dels
Mossos, i ex cap del GEI, i l’inspector Salvador Rossell, cap de l’ABP dels
Mossos d’Arenys de Mar i ex cap del GEI
Sebastià Bennasar presenta a Jordi Cervera
com autor que ha fet molta cosa pel gènere negre però que toca molts altres
pals. La seva darrera novel·la és una trama criminal on la protagonista perd a
la seva mare i a la seva germana per una banda i on un franctirador del GEI,
que no passa per un bon moment, sembla que és víctima d’una trampa o del destí.
L’autor explica que, com és mandrós en
qüestions de documentació, troba més fàcil documentar-se a través d’entrevistes.
Com que l’interessava saber el funcionament dels Mossos d’Esquadra, va anar a
l’ABP de Badalona que és la que té més propera (torna a repetir que és un
mandrós) i allà es va trobar amb en Salvador Rossell amb qui va iniciar una
relació d’amistat. De les converses mantingudes i en especial de les referències
al Grup Especial d’Intervenció va sortir la idea de fer una novel·la.
Per part dels Mossos, en Marc agraeix que
l’autor s’interessés i anés a preguntar en lloc d’escriure sense coneixement.
Expliquen que la visió dels grups especials que es té és la que surt a les pel·lícules
americanes i que la realitat a Catalunya és diferent. També comenten que
aquesta col·laboració que han fet amb l’autor és un dels molts exemples que hi
ha de que la relació dels Mossos amb la
resta de ciutadans està normalitzada.
Gran part de les preguntes que podríem fer
el públic es veuen coartades pel “discretisme” amb que ha d’actuar el Grup
Especial d’Intervenció. “Si us expliquéssim com planifiquem l’entrada a una
joieria on hi ha un delinqüent que ha retingut a clients i dependents, us donaríem
informació que d’altres podrien utilitzar en el seu benefici”. Ells es defineixen com “l’últim recurs”, el
que s’empra quan la resta no dóna resultat. Preguntats sobre què en pensen
sobre l’entrada al supermercat jueu per atrapar a un terrorista a Paris (cas
Charlie Hebdo), ells responen que és molt difícil jutjar sense tenir totes les
dades, que el que es veu per les notícies no es tot, que amb un terrorista
disposat a immolar-se no hi ha marge de negociació (no volen diners, ni fugir),
que segurament van valorar totes les opcions i aquella era la més bona. Un d’ells
comenta que, vulgui o no, saben que en intervencions com aquesta algun company
segurament resultarà ferit o mort.
Els agents presents a Tiana volien trencar
amb la imatge “tros d’armari” que tenim dels GEI. Tots hem vist sèries com “Els
homes de Harrelson – SWAT” o similars; i ells defensaven que són gent normal i
que el que es busca per entrar al cos és gent normal, ni bojos pel gimnàs i la
musculació, ni molt menys bojos per les armes.
Com a cos policial, ells es troben a la
seu de Mossos a Sabadell, però disposen de mitjans –digues helicòpters- per
desplaçar-se allà on els cridin ràpidament, que no hi ha dones al cos; almenys
de moment. Les proves físiques per entrar al GEI són molt dures i cap les ha
superades. Preguntats sobre si tenen algun negociador dins el cos, es veu que
no exactament, el que si tenen és algú del cos que està present en les
negociacions que es facin en robatoris amb hostatges i/o detencions de terroristes
(que és on més els criden pel que es veu). Aixi saben de primera mà com van les
coses i poden conèixer la psicologia del que està a l’altra banda del fil
telefònic negociant.
Les opinions que tenen de la premsa no són
gaire bones, els periodistes volen informar i tenir detalls; però també poden
obtenir informació que els serà útil als delinqüents o terroristes que tenen
gent segrestada (per exemple) per saber cóm actuaran els GEI o altres dades que
encara els faran més forts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada