Ressenya de "No ho podia assegurar amb certesa" - Planeta Lletra. Mataró, 2014

No ho podia assegurar amb certesa.

Ed. Planeta Lletra. Mataró 2014

Ara que Mataró dedica l'any 2014 a valors com la justícia, la solidaritat, l'esforç o el civisme; un grup d'escriptors i escriptores mataronins treu per aquest Sant Jordi un llibre dedicat al crim, això si, amb el condicionant que el fet delictiu passi a la ciutat. Les dues cares d'una mateixa moneda.

El llibre s'obre amb els tres relats guanyadors del 1r Premi Planeta Lletra 2013. Històries escrites per gent jove i aficionada a escriure que mostren el mestratge en l'art de narrar i en fer-ho be.

"La nit nua" de Gemma Blàndez ens transporta en el temps al Mataró de la immediata postguerra, quan la gent s'adreçava a l'edifici de la Presó, a la Riera, per esbrinar notícies de familiars desapareguts, militars del bàndol republicà. La Francesca és l'esposa d'un d'aquests desapareguts que, amb el temps, ha anat refent la seva vida al costat d'un altre home, en Llucià.  "Va recordar com va aparèixer un dia a la porta de casa seva. portava dos pans i una llauna d'oli."

Francesc Duch amb "La notícia" ens explica una història molt actual, el poder de la premsa i les presses per publicar la notícia d’un crim al Port de Mataró abans que ningú. "Observa la primera pàgina del diari on apareix la seva obra i la mira i remira una bona estona. Després busca la pàgina on hi ha la notícia completa. N'està satisfeta."

Roser Cerdà, l'autora de "Cinc llumins" ens porta al món dels detectius privats, personatges icònics de la novel.la negra. José Luis Diaz -l'investigador- es contractat per una família benestant per a que investigui una dona que sobtadament ha quedat vídua. "Com era de preveure, no vaig tenir més remei que oferir-li el meu mocador i, en tornar-me'l, va esbossar un somriure."

"Dolc i amarg" d'Ester Aragó ens presenta a dues amigues investigant un crim que pot quedar impune disfressat d'accident domèstic. L'una és mosso d'esquadra, l'altra psicòloga. "Aleshores vaig maleir la Joana que m'havia ficat en aquell embolic. En aquell moment jo podia haver estat tranquil.lament a casa, amb sabatilles i la calefacció a tota pastilla, veient un capítol de Castle. "

"L'oficiant" és un relat de Júlia Lancho on els morts ja ho eren abans de començar la història. Aquí el crim és la profanació de cadàvers. "El maquillatge li suposà tot un repte: imprimir un to saludable i ple de tendresa a aquell semblant rígid i apagat li va comportar un esforç extraordinari".

Núria López amb "Diumenge" ens porta al Parc Central de Mataró, escenari d'un crim d'aparença confusa. Qui diu la veritat? La policia o la premsa? "I tu qui ets? I per què ho vols saber? --Sóc de Televisió de Mataró. Ens han avisat d'una baralla entre bandes juvenils. "

Vigileu què fan els veïns, ens aconsella Òscar Navas amb la seva narració "El balcó indiscret". "Des d'aquell moment, la vida i hàbits del misteriós veí van convertir-se en el meu passatemps. I creguin-me si els dic que, de temps, me'n sobrava per totes bandes."

Hi ha qui va dir que el crim podia ser considerat com una de les Belles Arts. Potser pensa aixi Txell Pañella que ens ofereix un assassí en sèrie que deixa com a marca un pinzell clavat a l'aorta a "Faceinvaders". "De moment hi havia tres noies, de característiques similars, mortes en les mateixes circumstàncies. I aquells quadres ... Hi anava donant voltes."

Un home recorda les circumstàncies del crim que el van portar a la presó. Una història d'infants amb nefastes conseqüències. Aixi ens ho explica Montserrat Pérez a "Les paraules adormides". " --Xaval, et faré unes preguntes i tu t’espremeràs el cervell per contestar-m'ho tot, sense oblidar-te el més mínim detall. Ho entens, xaval?"

"Una confessió de nassos" de Heidi Pérez és el relat d'una dona tafanera que pren com a model a Miss Marple. Una història casolana on els dolents són els bancs i les víctimes, els estafats per les preferents. "No m'ho volia perdre, volia veure totes aquelles grues enormes treballant per treure el símbol d'un capitalisme que se'n va en orris i que representava la vergonya d'una banca que ha estafat centenars de mataronins".

Miquel Ramírez amb "Infància perduda" ens parla de polítics, màfies, putes, jutges, drogues... i d'un prostíbul amb el suggerent nom de "El Conill Blanc". "Tot ha sigut un muntatge. Saps que era company del teu pare. No sóc un assassí. A més ... -En Ferrer es va aturar just davant seu-- pot morir més gent."

M. Rosa Salas ens presenta un policia paradigmàtic: l'inspector Colomb... Colomer a "Les aparences enganyen". Un ucraïnès amb connexions amb traficants d'art i joies robades apareix mort a la platja del Callao. "Estigui on estigui en Colomer sembla estar fora de lloc: mal vestit, desmanegat i malgirbat, sembla un badoc ignorant. Quan es queda llarga estona amb la mirada fixa en un punt que ningú altre pot veure, sembla que passi de tot."

Jaume Sancho ens diu que la seva història és ficció, però que de vegades la realitat la supera. A "El món on visc" ens ensenya un Mataró dantesc, on el passeig d'un dia qualsevol pot fer sortir la part més fosca de l’ésser humà. "L'odio. Escoltar tants disbarats i veure tanta ximpleria m'altera els nervis. Em sento dominat per la ira."

Isabel Sanfeliu fa servir el recurs de l'amnèsia, tant estimat pels autors de novel.la negra, a "Recordar". En Bruno surt de l'hospital i comença a recuperar la memòria. Els records són boirosos però mica en mica es van definint i... no quadren amb el que li han dit que va passar. "Aquest home ens va salvar, a la meva dona i a mi, de morir a mans d'un atracador. Ell li va plantar cara i el va desarmar."

I per acabar el volum en to oníric, la Rosa Tirado ens pregunta la diferència entre record i somni a "De què estan fets els somnis?" un relat d'embriaguesa etílica post-Santes on els personatges mítics de Mataró, la Juliana, la Semproniana o en Rovafaves; prenen una dimensió real. "La Laia no va contestar les meves trucades i, pel que recordava de la nit anterior, no podia assegurar amb certesa que jo no hagués tingut res a veure amb ... el crim? ... la seva desaparició?"

Tots els autors tenien com a obligació fer constar la frase "No ho podia assegurar amb certesa". Si voleu jugar a detectius, busqueu la frase a tots i cadascun dels seus textos.

Bona lectura!

                                                                              Núria L.