Gràcies Maria Mercè

Gràcies Maria Mercè Roca per tornar a donar-me una lliçó de com a mi m’agradaria escriure; gràcies per explicar situacions, emocions i vivències que passen a la gent que té una vida normal d’una manera tan senzilla i tan fluida. Amb la teva novel·la Bones Intencions has tornat a aconseguir-ho.

He passat dos dies enganxada a les teves Bones Intencions. Un relat senzill on m’he pogut retrobar altra vegada amb els personatges que et són característics: éssers amb els seus defectes, les seves pròpies dèries i malalties d’esperit.

La Valeria no és un personatge conflictiu, no fa coses punibles, és una persona com jo, com tu, com tothom, a la que el destí li canvia la percepció de la vida que ha anat vivint i ha de moure fitxa. Un relat on l’amistat també és molt important.

L’estimo a la Valeria com estimo a l’Andreu i la Teresa de L’últim Tren, a l’Adriana amb les seves Cames de Seda i fins i tot al Narcís de Delictes d’Amor i a tots els personatges que has anat despullant davant dels meus ulls.

Sisplau, no et tornis a aturar, segueix escrivint. Jo i molta altra gent t’ho agrairem.

Maria Rosa Salas