PERDUDA

                                        

Un futur  on els monstres no existeixin!!! -es deia a ella mateixa, mentre intentava dormir i que els somnífers li fessin efecte. Li costava dormir, tenia malsons d’ençà que havia tingut lloc el macabre incident, sentia massa vella per viure, massa jove per morir. Has ballat amb el diable alguna vegada? A ella la van obligar a «ballar» aquella nit. Tenia por d’adormir-se, una autentica fòbia i trobar-se’l a sobre d’ella, aquells llavis viscosos i aquella cara d’estruç, del seu monstre particular que aquella nit li va prendre la vida, amb aquell acte de violència que havia perpetrat envers ella i li havia destrossat la vida. Ara mai més tornaria a dormir tranquil·la.     Ja ho deia Tolstoi: »la felicitat s’assembla, la desgracia té una fisonomia especial». Es sentia esfondrada, vençuda, morta en vida. Lamentava no haver mort aquell dia, per ella havia estat un consol.

    Quan aconseguia dormir profundament, somniava en llocs que sabia que mai visitaria, com banyar-se en el Llac Inle a Birmània, endinsar-se en els boscos essent part de la natura o submergir-se en les seves aigües com si fos una sirena, una Ondina, estant en comunió amb tots els elements: Terra, aigua, aire, foc i el buit. Aquest últim es tornava poderós en l'inconscient.

    Pastilles per dormir, pastilles per despertar-se, en això s’havia convertit la seva trista vida... Però, aquell matí, la despertà un dolor sobtat, com quan et treus molt ràpid una tireta... Es despertà d’aquell son profund damunt d’una llitera i veié a una joveneta, era la esteticista, que estenia una altra pegada de cera per les cuixes i li preguntava si li havia tret la cera massa depresa, donat el crit que havia sortit de la seva gola feia només uns segons.

    Quan acabà la sessió. agraí a la esteticista la seva professionalitat, pagà i sortí al carrer amb la sensació que li faltava l’aire. Deambular com un fantasma pels carrers, com si el sol la cremés i entrar correcuita a casa, on va jeure al llit per no sortir més.


E.M.Villar



Llac Inle (Birmania)

Fotògraf: Jordi Esteller

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars