ELIOT

                                                              

L’Eliot no havia vist mai el mar, tan sols en els tebeos d’aventures que el van acompanyar durant un llarg temps.

Després de sortir de la foscor que una malaltia, d’ençà el néixer, li provoqués episodis de febres altes i problemes d’asma que l’havia mantingut esclau del llit i presoner dins la casa, va poder deixar enrere el seu mal son, complint-se la profecia del metge, «la cura de la malaltia només pot ser natural i pot passar quan compleixi els cinc o sis anys». 

Quan va saber que ni el vent, ni el fred ni el sol li podien fer mal, va demanar als pares que el portessin a veure el mar.

El mar, que només havia vist a les vinyetes dels tebeos se li va fer immens, el va deixar bocabadat, les aventures que fins aleshores estaven circumscrites a un paper i a la seva ment van agafar altre dimensió.

No va deixar de llegir, un cop la malaltia el va fer lliure, els tebeos preferits van ser «Aventures al mar de la Xina» i «Aventures d’un grumet».


Aquella nit l’Eliot va sentir com les onades batien el finestró, un soroll esgarrifador va acompanyar el sotrac que el va tirar de l’hamaca, va pujar a la coberta del vaixell i va veure con els tentacles d’un pop gegant l’havia amarrat, era el pop del que tantes vegades li havia parlat la Xiao Bin, la grumet que com ell navegava per conèixer món. El pop era el terror del mariners i pirates que navegaven pel mar de la Xina, aquest cop, el noi, amb el fum d’una torxa feta de corda embreada el va fer fora.

L’Eliot fa més de dotze anys que és va fer a la mar, aquella mar que mai havia vist i que quan la va descobrir va saber que allà era on volia viure.


Pilio


Il·lustració:  Marga Cruz



Comentaris

Entrades populars