Encantat de la vida



Per la finestra oberta m’entra la llum del nou dia que tot just s’està llevant, les aromes de la nit que se’n va i els refilets dels ocells més matiners. Em trec del damunt el llençol i la mandra.

Des de la galeria gaudeixo de la frescor del matí damunt la pell, m’encanta. D’allà estant contemplo a la ciutat silenciosa, adormida, d’altres galeries i balcons plens de flors de tots colors que em desitgen un bon dia. Al lluny la mar que em sembla calma. M’imagino l’arena plena de persones quietes, com estàtues de sal, que la nit les va atrapar mentre passejaven, que esperen el sol que les traurà del seu encanteri per que puguin continuar el camí.

I ara què? He de sortir, no puc trigar a posar-me en marxa, necessito prendre l’aire de la primavera abans de tancar-me a la feina.

Al capvespre, sense presses, la tornada. Altres aromes, la ciutat viva, gent satisfeta pel bon temps, la llum del dia que es resisteix a marxar, la brisa que em fa festes a la cara... Llàstima que ho he de gaudir emmascarat; res és del tot perfecte.  

Alfons Filbà i Saleta

Mataró, 31 de maig del 2021

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars