UNA FOTOGRAFIA, UN LLIBRE i UNA ROSA



Com cada any, per la diada de Sant Jordi, el meu fill i els meus dos néts han
vingut a casa a portar-me la rosa. Com sempre, poso les tres roses vermelles
dins d’un gerro, al costat de la fotografia, en blanc i negre que, sense esperar-
ho, ens van fer fa molts anys, mentre miràvem llibres.
1932. Aquell any era el nostre any de la sort. Ja ho deia l’Aldous Huxley al títol
del seu llibre, acabat de publicar: “Un món feliç” i jo estava feliç i contenta
perquè era un any de traspàs i ens regalaven un dia més, i a l’estiu, mentre se
celebraven les Olimpíades a Los Angeles, el meu xicot i jo ens casaríem a
l’església de Sant Josep. No érem jovenets, però teníem encara la mateixa
il·lusió dels vint anys.
La tarda de Sant Jordi, un cop acabat el servei, vestit encara amb l’uniforme,
em va venir a buscar a casa. Duia una rosa a la mà, que havia agafat
precipitadament d’un jardí perquè no havia tingut temps de comprar-me-la, però
no m’importava. Al centre de Mataró havien posat algunes parades de venda
de llibres. Ell em va comprar un llibre de l’Espriu i mentre jo buscava un llibre
de poesies de Machado per regalar-li, ja que sempre em deia que li agradaria
ser un poeta per a dir-me coses boniques a cau d’orella, en Carreras, que era
conegut nostre, ens va fer una fotografia. Amb el temps, quan miro aquella
fotografia amb el nostre somriure confiat sempre tinc present que la nostra
felicitat se la va endur la guerra.
Des de fa molt anys, cada 23 d’abril em regalo un llibre i a ell li poso una rosa.



Roser Cerdà Mellado

Comentaris

Entrades populars