De color de rosa

En el terrat, en Jordi, gaudeix de l'escalfor del sol primaveral, del refilet dels
ocells saludant al bon temps, de l'aroma de les flors ja despuntades, del silenci
de la ciutat somorta.
Li falta, però, l'alegria als carrers pròpia de la diada, tota aquella gent amb
roses a les mans, buscant en els llibres exposats a les parades històries de tota
mena que els seus autors han volgut compartir.
Té la mirada absent; no pot evitar que les circumstàncies d'avui el portin als
anys que el drac va tenir segrestada a la cultura dins la cova de la dictadura
fent-la servir a la seva conveniència per adoctrinar-nos i exaltar la seva misèria.
Mira la fotografia que li fa de punt al llibre que estava llegint i pensa en el que
devien patir els lletraferits d'bans de la vinguda del drac; tots aquells anys, tan
llargs, tan foscos.
Entén que per sort això d'ara és una altra cosa, simplement aquest
confinament força a accedir-hi d'una manera diferent, però sense renúncies,
sense condicions, fent servir la imaginació i les xarxes socials.
Fantasieja amb la diada de l'any vinent, amb la Rambla, amb la retrobada
dels veïns, de les amistats, dels coneguts, amb els llibreters, les parades de
roses, els músics de carrer, en definitiva amb la festa i la fragància dels llibres a
les mans.

Mataró, abril 2020
Alfons Filbà i Saleta

Comentaris

  1. El poder pot confinar les persones però mai les lletres, que pot ser dormin un temps inquietes fins que el dia que surtin el carrer i tornin guanyar la partida.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars