COINCIDÈNCIES



La Joana era a prop d’aquell noi de cabells bruns tan alt que havia conegut a la
Plaça Gran, en Jordi, cosí de la seva amiga Sisqueta. Ell mirava llibres a la
parada de La Rambla aquell dia del seu Sant de 1932. Ella volia arribar als
llibres però, darrera d’aquella esquena tan fornida, no s’hi veia: o alçava força
la veu o colpejava lleument aquell “paravent”.
La noia va decidir situar-se a primera línia, però, per tal evitar l’escena
anguniosa de fer-se notar directament al noi, va tocar amb delicadesa i amb un
“disculpi” als llavis la màniga d’alguns altres curiosos que tafanajaven llibres al
seu davant per a aconseguir fer-s’hi lloc.
Des de dues persones enllà ara podia veure en Jordi pendent de “La Ben
Plantada”, d’Eugeni D’Ors. “Si jo fos la protagonista, potser ell ja m’hagués vist”
—pensà la Joana. “El llegiré, aquest llibre”. I el demanà al dependent.
—L’últim el té aquest xicot. No en queda cap més —va dir-li.
En Jordi de seguida es va girar vers la conversa on hi reconeixia la veu de la
xicota i el títol del llibre. En topar-se les seves mirades es van somriure i, fent
tots dos unes passes enrere, ell li va dir que li deixaria el llibre de bon grat
perquè junts el poguessin comentar més endavant.
Aquest va ser el començament de la història dels besavis d’una noia
anomenada també Joana.
Vuitanta-vuit anys després, el 23 d’arbril de 2020, en una plataforma de
videoconferència online, unes quantes persones, entre elles la Sesca, el seu
cosí Jordi i la Joana, s’han aplegat per a parlar de literatura en un dia del llibre i
de la rosa del tot inusual. En Jordi fa una recomanació i la Joana se l’apunta.
Ell s’hi fixa i en un missatge privat la convida a parlar sobre el llibre un cop la
noia l’hagi llegit.
Aquest serà el començament d’uns altres besavis…

M. Eulàlia Espinasa Martori

Comentaris

Entrades populars