Poesia de llum



Avui, dia de la poesia, els poetes lletricoles, o lletricoles poetes ens aporten una mica de llum. Dedicat a tots els lletricoles confinats a les cases. A tots els lletrícoles que no poden estar confinats, i sobre tot a tots els que estan ara mateix en situació de risc perquè son, diuen, vulnerables. Tot l'amor, tot l'afecte i tota la llum del nostre col.lectiu de lletraferits, en la veu dels nostres poetes.

Dia de la poesia
El poema no naix de la ràbia o la foscor
ni del fred o la calor, ni del dol, ni la tristesa
no naix ni tant sols de la bondat de les muses
ni del temps esperant que el temps l’escrigui.
El poema naix quan la llum desperta l'oïda
cala als ulls amb la claror fugissera del minut,
just el temps que entre ombres veus el mot
i escoltes la paraula que obri el primer vers.
Comences a cosir vers a vers el teu poema
fins que arriba el tall mut, el mot esquiu
i supliques a les muses que t’ajudin.
La sàtira de les muses et colpeja amb força,
escoltes amb la ràbia continguda el retret,
mentre entre riures et diuen; el poeta ets tu.
Pilio



Seré un ocell ingràvid sense moure les ales,
gota fina de pluja, núvol endut pel vent.
Un tènue fil m’estira, ves més lluny m’assenyales.
Soc dibuix de boirina damunt terres iguales

al llarg del continent.

Deixo enrere els amics, les cares conegudes.

Els seus cossos, pell, ulls, es faran pensaments.
Seran records passats, vides transcorregudes,
paraules fonedisses, carícies volgudes
que s'esborren per moments.

Sento parlar altres llengües i em sento forastera.

Aquesta casa buida, hauré de fer-la meva.
Del llarg viatge arribo amb l’ànima sincera.
De bell nou a l’inici, de mí seré partera
i de l’antic hereva.

Núria López Garcia (sense títol)



Quan sigui nit*

Quan sigui nit i neixin les estrelles

i a sobre la calma de la mar negre

s’obri el camí del reflex de la lluna

i ma ment ara confosa hi camini,

podrà trobar què és el que hi ha

més enllà de l’horitzó, línia fosca,

altres camins amb arbres florits,

tarongers granats, l’aire ple d’un nou flaire.

O el somni de la pau tants anys cercada

Se’m farà realitat i la llibertat enyorada

naixerà amb el sol del nou dia per sempre,

el camí fet em donarà la calma desitjada.

Copsat el sentit de les paraules, esclat joiós,

podré arribar a la fi de la meva eternitat,

deixant enrere els altres camins

i caminar per sempre sobre el reflex de la lluna.

Pilio

Vilassar 12 juny 2017




Albada

Esquitxos de llum,

flaires de verdor ixent,

besen el dia.

Digues: si, i jo seré

brisa de mar per a tu.

Anna Segimon


Comentaris

Entrades populars