Encís






La llum esmorteïda dels fanals il·lumina la nit; la neu, persistent, cau suaument deixant-se gronxar pel ventijol abans no arriba a terra. Còmodament instal·lats a les butaques, rere l'ampli finestral, la meva dona i jo, contemplem aquest espectacle tan poc habitual. Només les flames blavoses del conyac que, damunt la tauleta, crema dins dels gots posa una nota de color a la sala que està a les fosques.
No hi ha pressa, ens retirem molt tard al dormitori. Allà la nit és plaent i confortable. A fora suposem que segueix nevant.
Al matí, pel finestral, descobrim que l’avinguda d'Amèrica conserva la neu caiguda. Un cel blanc, ras, impedeix de veure el sol, la llum és estranya, diferent, l'ambient és silenciós, es distingeixen quatre petjades mal contades damunt l’estora blanca, res es mou, no corre ni una ànima.
Acomodats a les butaques gaudim d’aquesta raresa meteorològica que ens ha regalat l’hivern tot paladejant unes torrades amb melmelada acompanyades d’un cafè amb llet mentre de fons sona l’adagio d’Albinoni. 
En Duc, el nostre gos, reclama amb fermesa els seus drets, és la seva hora, les seves necessitats l’apressen, ell no està pas per orgues.
Que hi farem, res és del tot perfecte.

Mataró, 05 de gener del 2020
Alfons Filbà i Saleta

Comentaris

Entrades populars