Migracions



Hi ha testimonis que es queden presoners dins d’un clic i ens il·lustren del que va succeir en temps passat, l’any de la neu, de la torrentada, el de la plaga de mosques o aquella en que la calor va tocar sostre.

Tanmateix el món no ha deixat de girar des de que és món i amb el seu caminar va conformant espais, vides, records.
La tardor, aquell temps de llum difusa, del replec de la natura després de l'exulta producció de colors, de flors i d’amors, el temps de descans plagut per la feina feta, en espera de que el món amb el seu girar reprengui de bell nou el temps dels colors, fulles verdes i l’ocell faci niu.
Les migracions, les de les aus, estan establertes pel clima, busquen el temps de bonança per reproduir-se, amb les llargues hores de llum que els hi afavoreix el temps per trobar l’aliment per les cries. Les migracions humanes són més circumstancials, la pobresa, la guerra o la fam.
A la fotografia uns homes piquen pedres, no sabem d’on venien, potser d’una terra on l’esforç per sobreviure no els compensava i van aixecar vol per trobar un millor temps de bonesa.
La llei de la natura que també regeix pels éssers humans, ens du a cercar la protecció del depredador, de les inclemències del temps i és clar tan com fan els ocells nosaltres també fem el niu, on tenir la nostra seguretat i la de les cries.
Tots a una, ara per fer casa teva i demà per fer casa meva, és el reflex de la fotografia. Niu on poder fer créixer els fills i demà descansar quan els hi arribi la tardor de la vida.

Relat escrit per Pilio

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars