Brummm


Brummm! L'espetec inesperat ens ha agafat a tots per sorpresa.
La pantalla del cinema ha desaparegut, la foscor és total.
L'esglai porta un silenci absolut que no dura gaire, uns segons, un instant. El segueix una cridòria que s'encomana i el brogit de les corredisses cap al fons dels que busquen les sortides.
Assegut a la butaca alço la mirada, al sostre no hi veig foc, no em moc.
Les llums d'emergència es posen en marxa. La tibantor dels rostres s'alleugereix. Al darrere la gent que a les palpentes s'empentava per fer-se un lloc a les portes que donen accés a la sortida es tranquil·litza.
Tot plegat no res. Una centella entremaliada, escortada per l'explosió immensa d'un tro, que saltant del parallamps de Valdèmia ha fos el projector del Teatre Monumental.
L'ensurt, però, ha estat d'aquells que es recorden sempre, fins i tot després de tants anys, més de cinquanta si la memòria no em traeix.

Relat escrit per Alfons Fiblà

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars