Toc de queda

Els ulls blavíssims del Toni Curtis omplien tota la pantalla. Hi havia tanta cua al cine que no havia pogut entrar a la primera sessió. Però vaig esperar pacientment per entrar a la segona. 

I ara que per fi, estava asseguda contemplant per primer cop la meravella de les imatges en color, de sobte, una forta i dolorosa estrebada per darrere em va omplir de llàgrimes els ulls. Com una fera mitològica i amb la complicitat de l'acomodador, la meva mare, havia entrat al cine  i estirant-me de les trenes se m'enduia cap enfora implacablement. 

A casa vindrien els crits i els retrets. No tindria importància si almenys hagués pogut veure la pel·lícula!

Relat escrit per la Sandra Cabrespina