La modista de Mataró

No tenia jo més de tres anys quan va morir la mare i vaig haver d'anar-me a viure amb els tiets de Montgat. Ells tenien el cosinet que ja era gran i treballava a Tossa de Mar. Els tiets es desvivien amb mi i feien tots els possibles perquè jo fos una miqueta feliç.
Diuen que la mare em portava com una nina i ella mateixa em feia la roba. Quan els vestits es van fer petits perquè encara que no tenia ganes de menjar per la tristor que em tancava la boca, de mica en mica la natura fa el seu curs i jo vaig creixer. La tieta que sempre li agradava anar ben vestida tenia la modista a Mataró.
Recordo així, entre imatges, que un dia vàrem agafar el tren negre de fusta i vam venir a Mataró. No em pregunteu on vivia aquesta senyora, però sí que recordo que després de prendrem mides i provar els vestits, la tieta em va dir que com m’havia portat molt bé aniríem al cinema. No lluny d’allà feien una pel·lícula d’en Toni Curtis. Sortien molts cavalls i una princesa. Encara que jo era joveneta em vaig enamorar d’aquell noi d’ulls blaus com el cel.



Relat escrit per la Roser Lorite

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars