II Concurs Literari de Sant Jordi Can Boada de Mataró

La residència i centre de dia Can Boada de Mataró va fer entrega dimarts passat, dels premis del II Concurs Literari de Sant Jordi, on els nostres escriptors: Lola Sarrión Paterna, Montserrat Pérez Martínez i Pompilio Piris Seguí, van exercir com a jurat en representació de l’Associació Planeta Lletra.
El jurat va estimar oportú premiar els següents relats:
 
Els guanyadors
















CATEGORIA INFANTIL:
PRIMER PREMIEls quatre investigadors, escrit per Èlia Guisasola.
SEGON PREMI: El nen i el gos, escrit per Nerea Pozo.
TERCER PREMI: La raó d’estar amb tu, escrit per Maria Paula Villareal.

CATEGORIA ADULTS:
PRIMER PREMIExquisida xocolata, Anna Cot.
SEGON PREMILes mans fredes, escrit per Teresa Roig.
TERCER PREMI: Espill , escrit per Laura Prados.

CATEGORIA JUVENIL:
El premi en la categoria juvenil ha quedat desert.

CATEGORIA PRE-INFANTIL:
El premi en la categoria pre-infantil ha quedat desert.
No obstant, el jurat vol fer una menció especial a l’autora Lola Grujera, constatant la nostra satisfacció amb els treballs presentats per aquesta escriptora novell, i reconeixent el seu talent així com la seva tenacitat a l’hora de voler compartir amb tots nosaltres els seus escrits. 

Enhorabona als guanyadors!
Us deixem amb els relats que han estat guardonats amb el primer premi:



EXQUISIDA XOCOLATA
De Anna Cot (Cat. Adult)

Exquisida xocolata,

Et penso a tothora des del més profund del meu hipotàlem.  Sento la teva presència pel racons i calaixos de la cuina. T’imagino en les cares d’altres menges i et percebo a la meva llengua en tots els gustos i sabors.
Juntes ens hem delectat amb gran dolçor: cullerada a cullerada ens hem banyat en mousse, inflat en soufflé, fos en coulant, sucat en fondue.  M’has ensenyat el plaer de glatir tot desfent-nos vora el foc on els instants es feien hores, les hores dies i els dies ho eren tot.
Trossejant amb tu la “Mona” he estat “feliç com unes Pasqües”.
Mai t’oblidaré. Ets l’amiga que m’esperona en moments de depressió i ets l’amant que vull desembolcallar en moments de passió.  I quan ha calgut t’has mantingut gelada, freda i ferma, si jo dequeia.
I què me’n dius dels records amb els millors amics?: els matins de suís o les passejades amb les napolitanes i la vienesa?
El nostre amor és un agredolç de cacau pur com cap altre.  I ara que fa temps que no et tinc, ho veig tot negre...  Bé, el 85% marró-negre.
El meu terapeuta diu que pateixo una aguda dependència de tu, que cal que et separi del meu quotidià a favor d’una vida més asceta, més espiritual, més saludable.  Diu que la felicitat no ve dels plaers físics, sinó de l’ànima.  Però, com passar pàgina amb tot el que t’estimo?  I el que és pitjor: saber-te a tu també tant enamorada de mi...
... Per què si no, no m’explico aquests plecs i sacsons que se’m aferren a la panxa, a les cuixes i al maluc!
Per sempre teva,
Deliciosa Marta.



ELS QUATRE INVESTIGADORS
de Èlia Guisasola (Cat. Infantil)

Em dic Maria i tinc vint anys. Visc a Sant Celoni. Vaig a l’escola de Montcateva. Tot va molt bé, però, per mala sort, tinc una malaltia desconeguda i molt estranya que fa que el meu cos estigui encongit. És per això que vaig a la classe de primer.
A mi m’agraden molt els detectius però, com que sóc “petita”, m’he hagut de buscar uns quants investigadors i un inspector per ajudar-me. El primer és en Joan Camesllargues. Com podeu imaginar, té les cames molt llargues i és per això que és súper alt. També acostuma a dur ulleres de sol, una mica de serrell i el cabell llarg per darrere. Normalment porta una roba molt nova, amb estil, i mans a les butxaques. I ja té el dia fet! De caràcter, doncs..., és un paio molt decidit i amb molta empenta. És molt amable i bona persona.
El segon, l’investigador, en Carles Prim, com podeu imaginar és prim. Ell també és alt, però és més tímid, no va tan decidit. Malgrat això, quan treballa es posa en marxa i no hi ha qui el pari. Ell no acostuma a portar ulleres fosques perquè li agrada molt que li toqui el sol, però en canvi està ben blanc de pell.
Per acabar, tenim a en Pau Cultis. Com us podeu imaginar Cultis ve de culte. És molt alt i molt seriós. Però quan s’ha de treballar és molt bona persona i divertit.
El primer cas que vam tenir va començar quan a un nen de la meva classe de primer, que es diu Oriol, se li va escapar el seu lloro que es deia Condo. Va succeir  el dia 14 de setembre de 1988:
“Era una tarda de setembre, quan l’Oriol i la seva mare van parlar d’abandonar al Condo. Quan ho va sentir, aquest es va posar histèric! Però, com que era molt intel·ligent, traient el cap entre els barrots de la gàbia, va agafar una forquilla que hi havia sobre la taula i plaf!! Va sortir com un coet, escapant-se per la finestra amb la idea de no tornar-hi més. Va ser aleshores quan l’Oriol em va venir a buscar i em va dir que l’ajudéssim a trobar el seu lloro.
Al cap de tres hores, després de voltar per tota la ciutat, el vam trobar al cementiri. Era molt estrany. Però, mirant bé, vam descobrir que estava a sobre del cadàver del seu veritable amo, el pare de l’Oriol, que havia mort feia dos anys. Finalment, la seva mare va veure que s’havia equivocat i va acceptar quedar-se el Condo i cuidar-lo.”
I així, de cas en cas, soluciono els problemes que se’m presenten. M’agrada la vida tal com és!


 
Lectura del veredicte




Comentaris

Entrades populars