Presentació d'Els amors fan l'amor


Amb la sala plena de la llibreria Dòria, els presentadors, Jordi Soler Camardons (de Voliana Edicions), Maria Escalas, escriptora i músic, i la nostra autora, Maria Català, es preparen per fer-nos
passar una bona estona.
Jordi Soler recalca que les presentacions serveixen com a servei al lector i com a bany de realitat a l'escriptor, i passa la paraula a la Maria Escalas.


Per a la Maria Escalas la novel·la està molt ben escrita, (motiu d'enveja, segons ella) i, per tant, molt recomanable i, en cap cas, una pèrdua de temps. Troba la nostra autora punyent, amb personatges sense pèls a la llengua i narrada sense complexos, però, alhora, amb molta sensibilitat. I és que ens trobem davant d'una novel·la intensa, fresca i passional.
És una novel·la amb veu pròpia, que enganxa perquè té sentit del ritme, els flashbacks estan molt ben lligats, les metàfores són colpidores i ben trobades. És una escriptura concisa i eficaç, amb una sola frase resol conflictes com en dir a la seva filla que incorpori la seva parella (una altra dona) a la família, que l’important és que ella sigui feliç.


Els amors fan l'amor narra la història d’una dona de la postguerra, La Victòria. Una dona que “ve d’un silenci antic i molt llarg”. Que viu “sota la piconadora del nacional catolicisme” i que es mostra com a forta i fràgil alhora. Narra també la història del seu grup d’amigues, de la dels pares de la Victòria i també la dels seus fills.
I també és la història de Mataró, del forn de vidre, de la escola que hi va existir allà durant la república. Generació rere generació, es mou pels paisatges antics i moderns de la ciutat.
La novel·la, a més, fa un recorregut per la música de cada generació. Quan la Maria fa els retrats dels personatges inclou no tan sols el el seu mapa sentimental sinó també el seu mapa musical.
I Maria Escalas, a tall de tastets, ens llegeix diversos paràgrafs de Els amors fan l'amor.
Maria Català, al seu torn, demana a una novel·la que l'emocioni, i tal com la Núria Dòria diu: “ Que et doni un cop de puny a l’estómac”. També que ens ensenyi alguna cosa nova: una manera diferent de caminar o de veure les coses.
Descriu, Els amors fan l'amor, com una muntanya russa. La protagonista és una dona que s’està morint a casa seva i que recorda. Repassa la història de les seves sis amigues, la dels seus pares, (al camp de concentració d’Argelers on els mestres de la república van organitzar una escola), la dels fills.

La Maria Català també ens parla del peix de vidre de la preciosa portada del llibre: és símbol de Mataró i de la font del vidre, i símbol, també, del marit mort de la mare de la protagonista, de la
cruesa i la precarietat de la vida. I de la mateixa protagonista, tan forta, tan fràgil.
Per acabar, i abans de començar les molt esperades dedicatòries, l'autora ens desvetlla la procedència del títol que manlleva de Vicenç Estellés, del poema Els amors fan l'amor, les històries la història, i que encapçala la novel·la després del títol i la dedicatòria.
En acabat, una copeta, gentilesa de la llibreria, i deixem la Maria signant Amors.



Crònica per Núria Castellsaguer Rosa Tirado

Comentaris

  1. Maria, et desitjo molt èxit amb aquest llibre. Jo l'he gaudit molt i el recomano. És d'aquells que no pots deixar, em fa l'efecte que hi ha molta tècnica d'aquesta que la Rosa i tu coneixeu tant, però no es nota gens. Una mica com els quadres impressionistes que a vegades sembla que les taques de colors mal posades hagin fet aquell retrat tan perfecte com per casualitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars