Eines d'escriptura amb Rosa Tirado i Maria Català: septembre 2017

En aquest post, per ajudar-vos a fer més intenses les vostres narracions, parlarem de l’expressió de les emocions en l’escriptura.

Iniciem el tema amb una norma general: Mostra-ho, no ho expliquis. No expliquis que el teu personatge està angoixat, mostra al lector la seva angoixa.
Això és el que fa la Delphine de Vigan a Les hores subterrànies. A la Mathilde, la protagonista, li estan fent mobbing a la feina i pateix insomni.
«Enciende la luz, alisa la sabana con la palma de la mano, tira del edredón por las cuatro esquinas. Sus gestos se le antojan lentos, torpes, como si tuviera que pensar en cada uno de sus movimientos para que se produjesen en el lugar adecuado en el momento adecuado. Sin embargo, cinco días a la semana, consigue ponerse en pie, dirigirse al cuarto de baño, meterse en la bañera y cerrar la cortina tras ella. Se demora bajo el agua tibia. A menudo en ese bienestar que le procura la ducha, encuentra las sensaciones de antaño, cuando su vida fluía como el agua, cuando se sentía contenta de ir a trabajar».
De vegades, però, no en tenim prou en mostrar i ens cal explicar i dir les coses pel seu nom. Aquesta és la descripció que fa l’Elisabeth Strout d’una dona a qui el matrimoni li ha tallat les ales:
«Es comprarà una polsera, i després un parell de sabates noves, i potser això l’ajudarà durant cinc minuts, però cada vegada estarà més i més inquieta i molt aviat li receptaran valium i antidepressius».
Com sempre us recomanem, analitzades totes les possibilitats, escolliu les més adequada a la història i personatges que teniu al cap, i a les emocions que vulgueu provocar als lectors.
I perquè pugueu triar i remenar, aquí teniu una llista de recursos d’expressió emocional. Començarem amb els que en Psicologia se’n diuen «marcadors somàtics» que són les reaccions físiques que les emocions provoquen en el cos.
A El mapa y el territorio en Michel Houellebecq escriu: «Lo perdí rápidamente de vista en el pasillo que llevaba al vestíbulo de llegadas. Yo tenía las piernas de trapo, la boca estropajosa; los oídos me zumbaban con violencia».
Si voleu aprofundir en el tema hi han diccionaris d’emocions: Universo de emociones de Rafael Bisquerra i Emocionario, també d’en Rafael Bisquerra en col·laboració amb Giselle Leymus.
Els diccionaris ajuden però escoltar i aprendre de les nostres emocions i observar les de la gent del nostre entorn ens aporta un material molt més humà i proper.
I llegir, llegir els autors que dominen el tema i aprendre d’ells.
Recordeu la Missis Dubose de Matar un rossinyol? Missis Dubose és una vella dama que pel dolor que pateix es fa addicta a la morfina. En portes de la mort decideix desenganxar-se de la droga i morir lliure.
En aquest context, en Jem, el fill de l’Aticus, el protagonista que acaba matant el gos rabiós, li fa companyia i li llegeix. A en Jem no li agrada però quan Missis Dubose mor, el seu pare li explica perquè era tan important que li fes companyia:
«Volia que veiessis què és el coratge de debò, en comptes de quedar-te amb la idea que el coratge és un home amb una pistola a la mà. Coratge és quan saps que has perdut abans de començar però comences de tota manera i arribes fins al final passi el que passi. Poques vegades guanyes, però de vegades ho aconsegueixes».
Una metàfora també pot ser molt eficaç. Així ho veiem a Los tres maridos de Manolita, de l’Almudena Grandes. La protagonista de la novel·la rep una bona noticia i se sent: «Cómo si hubiese encontrado algo dulce en la boca». Un altre exemple de la mateixa obra: «En ese momento volvió a ocurrir. La sonrisa de Silverio encendió una luz, abrió una puerta y de repente me encontré con él al otro lado».
Heu de tenir en compte que, en parlar de l’expressió emocional a l’escriptura, cal diferenciar les tècniques que requereix una novel·la de les que requereix un relat curt.
A la novel·la tenim espai per descriure accions, emocions i pensaments. Podem fer servir qualsevol opció en funció del moment de la història. Encara que en els punts on l’emoció és més punyent us aconsellem alentir el ritme i deixar que el lector assaboreixi el moment.
En un relat, si seguim el consell de l’Edgard Alan Poe, farem que tot giri entorn a un sol estat d’ànim. Una emoció predominant cap a la que encaminarem al lector frase a frase.
Per crear una certa atmosfera, tant a la novel·la com als relats, podem fer servir les descripcions de l’entorn. Tot ajuda a crear el clima que necessitem. Aquest exemple és d’Incerta Glòria, d’en Joan sales:
«La canícula dona cites secretes als somnis més tèrbols, cites impregnades de perfums carregats de sal»
Un altre exemple de creació d’un cert clima emocional el trobem a Un monstruo viene a verme d’en Patrick Ness:
«Una nube ocultó la luna, dejó el paisaje en tinieblas, y se oyó el susurro del viento que descendía a toda velocidad por la colina, se metía en el cuarto y mecía las cortinas. Sonó otra vez el crujido seco de la madera, como el gemido de un ser vivo, como el estómago hambriento del mundo pidiendo a gritos su comida»
Tot i que de vegades, llegint a certs autors, ens pugui semblar que no utilitzen cap estratègia per emocionar-nos, tots creen un clima emocional. Potser fent servir un punt de vista determinat per narrar la història o potser esgraonant la informació que va rebent el lector.
Això ho fa sovint la Lucia Berlin a Manual per dones de fer feines. Al relat Apuntes de la sala de urgències, una infermera parla del que considera morts dolentes, quan el pacient està sol o mal acompanyat i les morts bones, quan passa tot el contrari:
«El señor Gionotti tuvo una muerte buena…La familia respetó la petición del personal y se quedaron fuera, pero iban entrando uno por uno para que el señor Gionotti supiera que estaban allí, y al salir tranquilizaban a los demás y garantizaban que los médicos hacían todo lo posible. Eran muchos, sentados, de pie; se acariciaban, fumaban y a veces reían. Me dio la impresión de asistir a una celebración, a una reunión familiar»
Sense trampa ni cartró. Només la veu nua de la narradora mostrant-nos la situació i fent-nos- la sentir.
I per acabar, un altre consell: llegiu poesia. Els poetes són experts en emocions.
I un poema de la Montserrat Abello ...
Cada dia l’esperança es fon
i l’espera s’allarga
unes hores. On trobar
la paraula tan buscada?
Vora la xemeneia encesa,
el fred penetra,
es fa íntim i s’escalfa.

Comentaris

Entrades populars