Parlem de la visita de Paul Auster

Aquest dissabte i en el marc de la 35 Setmana del Llibre en Català, Paul Auster ha visitat Barcelona, i uns quants lletrícoles hem anat al Col.legi d'Arquitectes a veure'l en persona en un acte que aviat es va quedar sense entrades. Això no pretén ser-ne una crònica exhaustiva, només quatre notes pels que sentiu curiositat.

Antoni Bassas va començar citant l'article de la Care Santos on l'anomena el marit de Siri Hustvedt
 http://bit.ly/2vXgq57 i això va permetre a l'autor expressar l'admiració que té per la seva companya i també per la seva filla i això, suposo, ens el va fer més humà, proper i simpàtic.  També hi van ajudar les seves opinions sobre el número 45 (un sol cop se li va escapar dir Trump, al menys que jo me n'adonés).  Però el millor de tot, és clar, és que va parlar del seu llibre, i ens en va llegir, i molt bé, dos fragments. Us recomano l'experiència de sentir-lo llegir, i ho podeu fer aquí:  http://bit.ly/2jdhQm5 .  

I ara, anem cap al que us interessa als lletrícoles, com ho fa? De fet si l'heu escoltat llegint, haureu vist un dels "trucs" del mag: llegir en veu alta.  Ell ha llegit el seu últim llibre sencer i està gravat, crec que va dir que eren trenta-sis hores. Si ens molestem en llegir en veu alta el que escrivim podrem percebre si flueix o no.  A part d'això ja sabeu que les tècniques d'escriptura son múltiples. En el seu cas diuen que escriu a mà. Ell ens va explicar que ho fa, posant una línia rere l'altre, des del principi del llibre fins al final (mentre ho diu faig memòria d'algunes lectures i em costa de creure, decideixo que potser el seu subconscient fa la feina d'enginieria). També explica que en un bon dia, un dia productiu, escriu una pàgina, i que dues o tres ja són resultats extraordinaris, i això, sí que m'ho crec sense esforç. 

M'agradaria explicar-vos més coses sobre com escriu, però les preguntes les feia el Bassas i la cosa va anar en altres direccions. Va parlar, és clar, del llibre que presentava 4 3 2 1. Ens va revelar que eren quatre histories, quatre vides, de la mateixa persona. La vida fins als 20 anys (segons ell, els anys en què tot ho fas per primera vegada) de, en essència, un mateix ésser humà, però on les circumstàncies, i ell mateix, creen quatre històries diverses.  El tema no és del tot nou, però en mans d'Auster promet molt (entre d'altres coses a mi m'ha fet venir a la memòria "El jardin de los senderos que se bifurcan" de Borges i ell va parlar d'una història, perdoneu però no recordo els detalls exactes,  on el protagonista en un moment podia escollir el camí, escollint el de la dreta li passaven coses extraordinàries, el de l'esquerra encara més extraordinàries, però seguint el del mig, arribava a vell després d'una vida avorrida). 

Com que el llibre està ambientat als 60, doncs va parlar dels 60, i és clar, de política, i de com, en un moment donat, sembla que es va en la direcció del progrés, dels drets humans, però que totes les accions tenen la seva reacció, i aquest camí té retrocessos, i la dreta està guanyant. Fins i tot la victoria d'Obama, que no pot fer molt perquè te el senat en contra, porta en ella una reacció dretana terrible. i arribem a la victòria del 45è president. 

I fins aquí el que jo ara mateix recordo de l'acte, però hi havia més lletrícoles que potser podran afegir comentaris, o explicar-nos com va ser estar davant d'Auster mentre els signava el llibre (per cert hi havia una llarga cua, i l'altaveu recordava, només dos llibres per persona!). 

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Sandra per aquesta crònica tan acurada. Jo afegiria que en Paul Auster, tot i que semblava i estava cansat per la gira del 4321, té una mirada escritadora , una ment privilegiada i uns instants per dedicar a cadascun dels incontambles lectors que feiem cua per endur-nos una petitíssima part d'ell en forma de llibre, signatura i un lleu somriure.
    Si la literatura fos un virús contagiós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria pel comentari. Hi havia també a la sala una periodista de Mataró, @JudithVivies , aquesta és la seva crònica al Nuvol: http://bit.ly/2woUXNR per si t'interessa.

      Elimina
    2. I m'oblidava de dir que el virus crec que ja el portes ;)

      Elimina
  2. Moltes gràcies, Sandra i Maria. El marit de la Siri Hustvedt no decebut mai. Una gran crónica, moltes ganes de llegir-lo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars