Eines d'escriptura per Maria Català i Rosa Tirado (VII)

Programa emés a Mataró Ràdio el mes de març

Continuem amb el repte que suposa trobar un estil propi.

L’estil depèn, en gran mesura de qui som, del que hem aprés i del que hem viscut i també de com ens enfrontem a la vida. Perquè, tal com deien al febrer, L’estil és una manera de veure el món.
Quan comencem, tots volem demostrar que som capaços d’escriure bé. Ens esforcem per fer servir tots els recursos estilístics que hem aprés i omplim el nostre text de frases llarguíssimes, subordinades i paraules cultes. Tenim por que algú pensi que no en sabem prou, volem deixar clar que dominem gramàtica i ortografia i que de vocabulari anem més que sobrats. Quan fem això, estem confonent el domini funcional de l’idioma amb la literatura.

Quan ens posem davant de l’ordinador o obrim la llibreta d’escriptor no estem fent un examen de llengua. Concentrem-nos en explicar la història i en crear sensació de vida.
Per exemple a Digues que m’estimes encara que sigui mentida de la Montserrat Roig:
«La tieta Florència, segons informació dels nens Moix, enraonava amb l’altre món a base d’intenses sessions d’espiritisme. Tenia èxit: la guerra s’havia endut molta gent que no havien tingut temps d’acomiadar-se dels seus.»
La manera més senzilla de dir les coses és la millor.

I com desenvoluparem un estil propi?
Doncs escrivint, escrivint molt, simplificant molt, suprimint molt i, en acabar, llegint en veu alta el text per comprovar si sona natural o no.
Això ens ajudarà a identificar les nostres fortaleses i els aspectes que hem de millorar.
Hem d’intentar escriure sense corsés i explorar possibilitats.
Pensem el que s’hauria perdut la història de la literatura si en García Márquez hagués tingut por de semblar un il·luminat i hagués escrit Cien años de soledad sense ni gota de fantasia.
Us imagineu a en Jaume Cabré fent cas d’un professor benintencionat que li digués que això de barrejar narradors i èpoques en una mateixa frase o un mateix paràgraf és de desendreçats?

Hem d’aprendre l’ofici però, també, hem de fer cas de les nostres intuïcions.
Explorem, experimentem i la nostra escriptura es tornarà més fàcil, més lliure i amb un estil propi.

I per acabar “la dieta creativa”: Llegir, escoltar música, contemplar obres d’art...

En Ray Bradbury en una de les seves últimes conferències recomanava llegir un poema, un assaig o un article de divulgació i una història curta abans d’anar a dormir, durant un any. Recomana també escriure una història curta cada setmana. Segur que de 52, n’escriviu unes quantes de bones o de molt bones.

Comentaris

Entrades populars