La iaia i el ball

La iaia va ser una molt bona ballarina quan era joveneta, havia participat fins i tot en algun ballet al Liceu i va estar a punt d’entrar a un important grup, el Royal Ballet de Londres. Volia ser com la Pavlova.
Estava tot a punt, els pares de la iaia ja havien fet tots el passos perquè la seva estimada filla anés a fer carrera a Londres, perquè allà hi havia futur. Era una nena de bona família, amb l’ordre que calia per les costums i el bon nom.
Però hi ha una cosa amb la que quasi no si compta anomenada atzar. I l’atzar va fer que aquella noia plena de somnis i de música i passos de ball, es trobés en el seu camí a un xicot de molt bona presència, d’aspecte ben distingit i de bona família.
No es coneixien d’abans. Aquell noi va venir a viure a aquella zona tan privilegiada, la part alta de la Barcelona de l’època, una zona on els palauets eren les vivendes habituals de les famílies com les de la iaia.
El noi i la seva família van anar a viure molt a prop del palauet on vivia la iaia. I com que eren bons veïns, van anar a la festa de benvinguda que van oferir els nouvinguts. I així és com es van conèixer els avis. Tot molt festiu i amb molta ballaruca.
Per descomptat, el noi es va quedar prendat d’aquella xicota tan bonica que semblava que volés, els peus lleugers, el cos harmoniós i flexible, amb un somriure permanent als llavis...llavis que el van portar immediatament pel camí de l’amargura.
Eren tots dos molt joves i tot i els estrictes costums dels temps, es van tornar a veure una vegada, una altra vegada...es van fer petons, dolços però cada vegada més encesos...i van acabar fent tot allò que tenien del tot prohibit fer.
Potser no calia que això portés cap mena de conseqüència no desitjada, no eren ni els primers ni els darrers en fer allò que s’anomenava “pasqua abans de rams”, però sí que en va tenir. I això va canviar la vida dels avis per sempre.
L’escàndol, la nena embarassada, el casament a corre-cuita, el naixement del primer fill...Londres es va anar esvaint i va quedar cada cop més lluny. L’amor primerenc, amb tota la seva potència, va enganxar de ple aquella parella que de fer-se petons i més petons, van passar a alletar i a criar una preciosa criatura.
Malgrat tot, l’avia ha tingut una vida molt feliç, va tenir la seva pròpia acadèmia de ballet i ha viscut de prop els anhels, les pors i les il·lusions de les seves alumnes. Dels cinc fills que va tenir, només un va mostrar interès per la dansa...però una lesió al genoll ho va estroncar.
La iaia està tan orgullosa de la família que l’envolta que sempre l’he vist alegre, amb el seu somriure i la seva santa paciència amb tots. Perquè ara sí que som una nombrosa família: cinc fills, quinze nets i dos besnéts. És clar que hi ha algun que altre embolic familiar, alguna que altra discussió, una paraula més alta que una altra, però sense arribar a cap trencament seriós.
Fins aquest any. Una de les netes, la segona, era una noia que se sortia de les costums de la família, era geniüda i molt reivindicativa, vaja, que podem dir clarament que era d’esquerres, molt d'esquerres. I ja sabem que la família venia de Pedralbes...
Doncs aquesta neta va treure de polleguera a l’avia. No pas per les seves idees polítiques, ni per la vestimenta, ni tampoc perquè tenia novia (va costar però ho van anar acceptant), sinó perquè va tenir la poca delicadesa de dir-li a l’avia que la dansa era una collonada, una cosa arcaica i del tot fora del temps, una cosa de pijos.
Mai havia vist a la iaia tan irritada, tan foragitada. Va agafar una mena d’atac, com si li faltés l’aire. I tampoc li sortien les paraules, ella que sabia parlar pels descosits.
Ella que havia dedicat la seva vida a la dansa, de joveneta completament i de gran com i quan podia, vasentir com una bufetada el comentari d’aquella neta. Li va semblar com si tota la seva vida trontollés, com si se li qüestionés la seva pròpia existència.
Tot plegat va ser un gran ensurt que va acabar a l’hospital, però que no va arribar a ser res greu. Una arítmia que amb medicació no va tenir més conseqüències.
I va haver un gran pacte a la família, davant de la iaia no es tornaria a qüestionar mai més a la dansa.
La neta va tenir molt en compte l’advertència perquè, per damunt de tot, la seva iaia era per ella una de les persones més importants de la seva vida.

Relat escrit per la Montse Tubert

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada