Miss Peggy

El telèfon va començar a trucar de matinada. Mala senyal, ningú truca a deshora per desitjar-te feliç aniversari o per convidar-te a anar al cinema. "Ja deixaran de trucar" -va pensar el doctor Argentona del llit estant- "que se’n vagin a Urgències". Es disposava a donar mitja volta i tornar a agafar el son quan el que va sonar va ser el timbre de la porta. Això ja no era tant normal i amb la insistència de la timbrada es llevaria tot el barri.
Mig adormit, el doctor Argentona es va posar les sabatilles i va anar a obrir. Ningú a la vista. Hi havia un sobre blanc, damunt l'estoreta amb el seu nom escrit. Dins, un paper amb una frase feta amb retalls de diari "Conec el teu secret, Miss Peggy". Desvetllat de cop, el doctor es va mirar les sabatilles roses i el picardies que duia posat. La llambregada d'un flash i l'ombra fugissera d'algú corrent escales avall el van fer decidir a comprar, demà mateix, un bitllet d'avió cap al Brasil.
Potser aquest cop, no tornaria de les vacances.

Relat escrit per la Núria López

Comentaris

Entrades populars