Fet

El telèfon va començar a trucar de matinada. Riiiiing-riiiiing. Però a casa no hi havia ningú.
El silenci va estripar-se amb la mateixa impertinència que s'havia esmicolat el nostre matrimoni. Puto telèfon, puto matrimoni, puto silenci dels collons.
La meva trucada continuava ressonant en el no-res d'aquella casa on ella ja no hi era, on ningú no em contestaria perquè només l'oblit semblava recordar-se de mi. ¡¡¡Riiiiiinnnnnnnggg!!!
Quan estava a punt de penjar davant l'evidència, van respondre a l'altre costat de la línea. Era la veu d'un mascle que no havia sentit mai abans. Segur que no era del barri.
Tranquil i perfectament despert va dir-me amb claredat:
"Acabo de matar-la company. Serà el teu secret. Compra un bitllet ben lluny i fuig mentre puguis... miraràn els telèfons".
Vaig penjar, penedit d'haver-me trucat.

Relat escrit per Nora Dolaus


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars