Gat i gos

El meu fill té un gos que va comprar quan era un cadellet, és un dogo de Bordeus i és molt bo i pacífic.
Com que viu sol és una bona companyia i, a la vegada, una obligació, perquè cada dia l’ha de treure a
passejar perquè faci les seves necessitats i ha de tenir cura de l’animaló.
Aquest gos li ha fet superar una etapa fosca de la seva vida, el gos estava allà i ell s’havia d’esforçar per complir amb les obligacions de la cura, la neteja, l’alimentació, encara que no en tingués ganes.
El meu gat va arribar a casa meva d’una manera del tot inesperada. Les meves nebodes estaven en un càmping amb els seus pares i van anar al bosc a fer una passejada i es van trobar dos cadellets al costat d’una gata morta i mig menjada d’un costat. Un gatet va sortir corrents i l’altra és el que hi ha avui a casa meva.
Jo no volia animals, no n’havia tingut mai i no tenia ganes de tenir aquesta responsabilitat, ja en tenia prou i no en volia cap més. Però el cadellet de gat era una preciositat, la meva germana no se’l podia quedar perquè ja tenia una gata que quasi es menja al cadellet, competència fora... per tant, necessitava una família adoptiva.
I així va anar que aquell cadell es quedés a casa meva i formés part de la família. Perquè això és el que passa amb un animal que arriba a casa, vet aquí com gat i gos, formen part de tots nosaltres, com un membre més. Tot i que viuen en cases diferents, quan es troben saben que són un més...tot i que el meu gat no vol saber gran cosa del gos...massa gran per ell, l’ignora.

Relat escrit per la Montse Tubert

Comentaris

  1. realment aquest gat i gos son familia encara que no s'avinguin entre ells!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars