Aprenent d'adolescent

He retornat a la Caleta de l'arena blanca i he deixat al tall de l'aigua una rosa vermella esperant que l'anar i venir de l'onatge l'acaricii, com acariciava els nostres cossos nus les nits de lluna plena i de cels estrellats.
Assentat a sobre la roca he recordat quan jo amb els ulls tancats t'escoltava i tu m'explicaves de les estrelles del cel, del somriure de la lluna i de l'amor que ens teníem.
He recordat quan jo dins la tenda, et despullava la roba i tu dolenta t'anaves posant vestits que no eren teus. En aquell temps, amb pols llosc palpava el teu cos descobrint la bellesa d'una deessa.
Aprenent d'adolescent apassionat, vaig descobrir els secrets que em podien fer més gran, guardats fins llavors dins la fosca de l'armari.
Amb tu vaig aprendre a sentir sense mirar, escoltar un cor que batia i una pell que tremolava, tanmateix tu ho sabies, dels dits en vaig fer els meus ulls, tu sabies que era cec.
He retornat a la Caleta, la de l'arena blanca, la que ens va ensenyar a estimar i que un dia es va convertir en monstre assedegat i et va prendre la vida, que una maleïda follia te la va fer tornar indigne.
La remor de les ones del mar em retorna la teva veu, la veu de quan m'explicaves els cels i les estrelles que hi havia i les cares de les llunes i jo te deia, ho veig amb els teus ulls i tu reies.
El tebi sol del matí, que no veig però me'l sent damunt les espatlles, m'ha fet recordar la bellesa que es pot veure sense mirar.

Relat escrit per Pilio Piris

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars