Torna el pasat

Avui he rebut una carta que m'ha trasbalsat. La lletra que escriu el meu nom en el sobre m'és dolorosament coneguda. Ara després de tants anys, de tant dolor a les hores, què significa? Què vol dir-me?
L'obro amb les mans tremoloses i el cor bategant amb força. Començo a llegir-la:

- Laura, estimada...
- Estimada? - penso, recordant com va deixar-me, amb l'explicació justa per no quedar com un covard. Destruint els somnis que jo creia compartíem i la il.lusió d'una vida en comú. Tot va quedar fet miques com un mirall trencat... I ara...
- Laura estimada, com t'he trobat a faltar. No vaig trigar en adonar-me del meu error. Em va faltar el valor per tornar i demanar-te perdó. Passava el temps, sabia del teu patiment i de com vas esforçar-te a treure'm del teu cor, vas ser tant forta que ho vas aconseguir. Jo no vaig poder. He sabut sempre de la teva vida, quan vas casar-te amb el Pere, el nostre amic, ell va sapiguer valorar-te i estimar-te. El naixament dels vostres fills, quin dolor sentia pensant que podien haver estat nostres. Fa temps que va morir el Pere i ara m'atreveixo a escriure't per demanar-te que ens trobem i tinguem una conversa. Et sembla dissabte a la tarda? On tu ja saps. Hi he tornat moltes vegades durant aquests anys, sabia que no hi series, però els records m'esvaïen la tristesa. T'esperaré fins les vuit de la tarda.

Estic sorpresa, feta un embolic, plena de dubtes, no sé què pensar. He sabut d'ell tot aquest temps, per amics comuns, sé que ha estat una persona solitària i poc feliç.
La veu del meu net em torna a la realitat.

- Avia! Dissabte a la tarda anirem al parc?
- No podré rei. Tinc un compromís.

Relat escrit per la Isabel Riqué

Comentaris

  1. Amb permís. Per mi se'm fa difícil, encara que hi ha un nexe d'amistat entre l'ex i el marit mort, que l'ex pugi saber tant dels sentiment de la dona.És una opinió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars