Eines d'escriptura per Maria Català i Rosa Tirado (III)

Programa emès el 22 d'octubre de 2016

Tornant a la llibreta d’escriptor, l’escriptora Almudena Grandes deia que és com una caixa d’ostres. Unes no es poden obrir, algunes estan trencades, d’altres estan buides o mortes, però de tant en tant, n’hi una que dins té una perla rutilant: la idea de la nostra novel·la.
Un cop tenim la matèria prima, cal trobar el gènere literari i l’estil que convertiran la nostra ostra en un plat exquisit.
Per aconseguir-ho, ens hem de conèixer com escriptors. Així traurem partit dels materials que anem trobant, ressaltarem les nostres virtuts i dissimularem els nostres defectes.
Pregunteu-vos què us agrada llegir i què llegiu normalment.
Feu una ullada a la vostra biblioteca o al vostre ebook. Quin és el gènere més habitual? La poesia? El conte? La novel·la? i quin tipus de novel·la exactament? La novel·la negra? La històrica? Els assajos? Les biografies? Digues que llegeixes i et diré en quina mena d’escriptor et vols convertir.
En aquesta secció ens centrarem, bàsicament, en els relats i les novel·les.
El conte o relat és una narració breu escrita en prosa que explica una història de ficció amb pocs personatges. L’argument està poc desenvolupat i s’encamina a un final ràpid i normalment sorprenent. I la novel·la és un text de narrativa on s’explica una història en un lloc i en un temps determinat. En la majoria de novel·les hi ha una trama principal i uns protagonistes que evolucionen al llarg del relat.
Un relat o una novel·la ha de ser quelcom que li passi a algú en algun lloc. Hem de crear un món, un protagonista, un conflicte i una tendència emocional.
El conflicte és l’argument, la trama, que va entreteixint els personatges amb l’entorn i l’època, i donant cos a la història. Amb paraules planeres, la típica pregunta que fem al llibreter o un amic que ens recomana un llibre: De què va?

Diu en Christopher Booker, un periodista anglès i autor de Seven Basic plots: Why we tell histories que és molt difícil crear un argument absolutament original, que els arguments es repeteixen una vegada i una altre a la ficció. Us posarem uns quants exemples. Farem servir clàssics de la literatura o contes de fades, també pel·lícules i series per evitar fer d’spoilers.

1.—Superant el monstre.

En aquest argument el protagonista ha d’enfrontar-se a un monstre, un enemic que l’amenaça a ell o al seu món: Dràcula de Bram Stoker, per exemple. Un ser maligne, un vampir segresta en Jonathan Harker i amenaça la vida de la seva promesa, la Mina.

2.— De la pobresa a la riquesa.

Un protagonista pobre aconsegueix poder, diners, amor, ho perd i ho recupera i evoluciona com a persona durant aquest procés. Pretty Woman i Jane Eyre són dos bons exemples d’aquest tipus d’argument.

3.— La recerca.

El protagonista empren un viatge o la recerca d’algun objecte important i s’enfronta a multitud d’obstacles per aconseguir-lo. El Senyor dels anells és una variant d’aquest argument. Aquí els herois ja han trobat l’objecte: l’anell únic, el que sotmet i domina la resta dels anells.

4.— El viatge i la tornada.

El protagonista viatge a una terra estranya i després de superar molts obstacles, torna amb experiència i saviesa. L’Odissea: Ulisses se’n va a la guerra de Troya i per tornar a casa ha d’afrontar un seguit d’aventures que inclouen des de Cíclops a Sirenes.

Acabem amb una cita d’en Gabriel García Márquez que podeu trobar a la contraportada del recull del seu taller de guió: La bendita mania de contar, «Lo que más me importa en este mundo es el proceso de la creación. ¿Qué clase de misterio es ese que hace que el simple deseo de contar historias se convierta en una pasión, que un ser humano sea capaz de morir por ella; morir de hambre, frío o lo que sea, con tal de hacer una cosa que no se puede ver ni tocar y que, al fin y al cabo, si bien se mira, no sirve para nada?»

Comentaris

Entrades populars