Eines d'escriptura per Maria Català i Rosa Tirado (II)

L'esperit nadalenc a la literatura

Les dates de Nadal, amb tot allò de l’amor, la pau, l’alegria i la família, a ningú no deixen indiferent. És aquesta barreja d’emocions contradictòries el que ha mogut a molts poetes i escriptors a escollir temes nadalencs. Els protagonistes acostumen a ser nens pobres, avis malalts, dones sense recursos, és a dir personatges que desperten tendresa i que inspiren a ser més bons i a tenir en compte el proïsme.
En parlar de Nadal i literatura el primer que ens ve al cap és la Cançó de Nadal, d’en Charles Dickens, publicada el 1843. Un conte que ha ajudat a tipificar els bons sentiments associats al Nadal. El vell Scrooge és un avar que rep la visita de tres fantasmes: el del passat que el du a la infància perquè es torni més tendre; el del present que el du a casa del seu treballador on, malgrat la pobresa, hi ha amor i felicitat, i el del futur que li ensenya la seva mort tot sol. Aquesta visita el canvia i fa canviar la seva actitud.
El conte de Dickens és el més famós però no el primer. Abans que ell, l’escriptor americà Washington Irving a Història de New York va traçar un dels arquetips del que seria la literatura nadalenca: un Santa Claus volant en trineu.
Un altre clàssic: El Trencanous i el rei dels ratolins de l’alemany Hoffman que, posteriorment, va reescriure l’Alexandre Dumas i que va inspirar Txaikovski per composar el Trencanous, ballet que es representa cada any per aquestes dates.
I un més: Hans Christian Andersen. L’autor de La petita venedora de llumins, conte tristíssim que ens mostra les desigualtats socials des dels ulls d’una nena molt pobre que passa la nit de Nadal al carrer venen llumins. Es diu que l’autor va reflectir en aquest conte la seva infància miserable en la que algunes nits va haver de demanar almoina i dormir sota un pont.
En programes anteriors, ressaltàvem la importància de ser un bon lector per esdevenir escriptor. Doncs, bé, l’Andersen que de petit quasi no va poder anar a l’escola, va aprendre l’ofici llegint amb voracitat tots els llibres que queien a les seves mans.
En el vessant menys edulcorat trobem El suplici de l’Any Nou de l’escriptor rus Anton Chejov que retrata les carregoses visites de cortesia que es feien a familiars i coneguts per felicitar l’any nou a la Rússia tsarista.
O la novel·la policíaca Nadals Tràgics de l’Agatha Christie. Un argument molt ben travat i que segur que va construir seguint el consell, que us donàvem en el darrer programa: fer-vos moltíssimes preguntes abans i mentre escriviu.
O el gènere de ciència-ficció amb l’Isaac Asimov i el seu conte en clau d’humor Nadal a Ganimedes publicat el 1940. Els humans que han colonitzat Ganimedes s’enfronten a una terrible crisi. S’acosta el Nadal i els nadius del satèl·lit, una raça autòctona amb una lleugera semblança als estruços, han sentit parlar de Santa Claus i esperen impacients la seva visita.
En clau de comèdia trobem, també, Nadal Blanc, un conte d’en Quim Monzó en el que, a partir de la imaginació d’un nen davant del naixement i aprofitant els tòpics al voltant del pessebre, fa una crítica reflexió de la societat.
Com podeu veure, el tema del Nadal l’han fet servit molts escriptors, els que hem citat i moltíssim més que ens hem deixat al calaix. Alguns tenien la intenció de commoure, d’altres d’entretenir, de fer critica social o per fer reflexionar al lector.
Aquest és el cas d’en Jean Paul Sartre que, mentre era presoner de guerra a l’Alemanya del 1940, va escriure l’obra de teatre Bar Kobà. Per ell mateix, per donar esperança als seus companys de reclusió, per aconseguir la unió de creients i no creients, i per animar les festes de Nadal. En Sartre, malgrat les duríssimes condicions que vivia en el camp de concentració, escrivia cada dia.
I si Nadal és, també, època de loteries i de grosses, el primer premi li va tocar a l’americana Harper Lee l’any 1956. Aleshores, ella era una hostessa de la Panam i escrivia en el seu temps lliure. Això va canviar quan un matrimoni de filantrops, que li havia presentat el seu amic Truman Capote, van llegir alguns dels seus escrits i, pocs dies després li van enviar una nota que deia: «Agafat un any sabàtic per escriure el que vulguis.» Amb la nota hi havia un sucós xec. En aquest any Harper Lee va escriure Matar a un ruiseñor de la que se n’han venut trenta milions d’exemplars amb la qual cosa, Harper Lee, no va fer d’hostessa mai més.

Des de la secció Eines d’Escriptura us animem a que cerqueu la vostra veu literària i escriviu. Cada dia, malgrat els Nadals i les circumstàncies. Perquè d’escriure se n’aprèn escrivint.

Comentaris

Entrades populars