Lletrícoles a la Setmana del Llibre en Català - diumenge 4 setembre 2016

Érem al tren i era diumenge al matí. Per molt que el calendari posés "setembre", la gent anava a la platja i el sol començava a escalfar de valent. La Júlia i jo ens havíem posat d'acord per anar a "La Setmana del Llibre en Català" just el dia dedicat als refugiats sirians, just el dia dedicat als escriptors i editors del País Valencià.

Arribades als estands de la plaça de la Catedral l'ambient encara era tranquil, uns quants "guiris" per ací i per allà fent fotos i preguntant-se què era tot aquell enrenou. A l'escenari 2, damunt la tarima, la Rosa Maria Calaf i dos corresponsals de premsa parlaven de la feina dels periodistes quan van a llocs com Idomeni o Lesbos. Si es que hi van, perquè ara les "empreses periodístiques" -sí, ells les anomenen així- busquen la màxima rendibilitat i un d'ells, en Lluís Caelles, corresponsal de TV3, va comentar que la primera vegada que varen anar a un camp de refugiats sirians va ser aprofitant que els periodistes es desplaçaven a Grècia per a cobrir les eleccions del país i que, un vol intern fins a Lesbos, no era tant car. Anècdotes apart, el món del periodisme actual que ens mostraren no era gaire engrescador: els diaris i les televisions depenent cada vegada més de les grans agències de notícies que els hi envien les imatges, els reportatges pràcticament fets i a punt per a publicar. Però s’està demostrant que, en l’actualitat, la gran oportunitat és la que ofereixen els periodistes freelance que són al terreny del conflicte i que, amb un mínim d’equipament electrònic i de mitjans, són capaços d’enviar les notícies del que està succeint de forma instantània i veraç. (Us posem un enllaç al testimoni del corresponsal: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/lluis-caelles-sorpren-la-positivitat-dels-refugiats-sirians-sense-retrets-ni-queixes-i-amb-esperanca/video/5589508/)  


Taula rodona - periodistes en zones de conflicte
Seguidament, un autor conegut i convidat del Planeta Lletra, en Sebastià Bennasar, en nom del PEN Català, va llegir-nos uns poemes de diversos escriptors refugiats a Catalunya i ajudats per aquesta associació internacional d'escriptors. Uns poemes d'un palestí, per exemple, que fuig tant dels extremistes ortodoxos jueus com dels extremistes palestins de Hammas, ja que ell es declara no partidari de l’ús de les armes per a resoldre els conflictes.

Lectura de poemes d'escriptors refugiats a càrrec d'en Sebastià Bennasar

Presentació de llibres "Collita valenciana"
Tot passejant pels estands coincidirem de ple amb la Genisa i en Pilio, que també venien a treure el cap i tafanejar per la Setmana del Llibre. Junts vam escoltar el manifest que l'organització de la Setmana promou per a alertar a la ciutadania que el tema dels refugiats toca i molt els drets bàsics de tot ésser humà i que la manera com s'ha gestionat el tema des de la Unió Europea ha estat molt decebedora i fins i tot inacceptable, desentenent-se i mirant cap a una altra banda, ultrapassant tots els límits.

D'esquerra a dreta: la Núria, la Júlia, en Pilio i la Genissa passejant pels stands de la Setmana del Llibre.

Col.laboració lletrícola a la revista "Valors" (maig 2016) - relat de David Garcia

Editors, escriptors, llibreters, etc; esperant a en Fuentes per començar la lectura del manifest de suport als refugiats.
És trist, tristíssim que sigui necessari que una festa de les lletres, com "La Setmana", o que institucions com el PEN internacional hagin de donar veu als escriptors i escriptores que han hagut de fugir dels seus països pel que van escriure a poemaris, novel·les, obres de teatre o articles a diaris. És massa real que molta gent com nosaltres hagi de fugir i deixar tot enrere a causa de la guerra. "No estem gaire convençuts que la paraula salvi" -van dir Metges sense fronteres en rebre el Nobel de la Pau- "però si que sabem que el silenci mata".

Comentaris

Entrades populars