EN JOAN, LA SIRA, LA SOGRA, LA LOLA I EL PIS (i el nen també)

En Joan i la Sira es volen casar però no tenen ni un ral. La mare d’en Joan és viuda i els hi proposa que visquin amb ella. A ells no els hi fa gaire gràcia per allò de la intimitat, però és que ara tampoc no en tenen pas massa. La sogra és una dona de caràcter fort, “de armas tomar”, que en diuen. Els avisa que a casa seva tot se seguirà fet a la seva manera. La Sira s’hi avé, és una noia dòcil.
La Sira i en Joan es casen i com formiguetes van recollint diners per a comprar-se un pis. Al cap d’un parell d’anys tenen un fill que, gràcies a l’àvia, és un mal educat i un impresentable. La sogra li aplaudeix totes les barrabasades, el malcria i li permet tot, passant inclús per davant l’autoritat dels seus pares. La Sira no diu res perquè va acceptar les condicions que la sogra li va imposar. En Joan, passa de tot.
Passen uns quants anys més i la Sira creu que ja tenen prou diners per a pagar-se l’entrada d’un pis. A la nit en parlarà amb en Joan, però justament aquell vespre és el que ell ha escollit per a presentar-se a casa acompanyat d’una dona molt atractiva.
En Joan anuncià:

—Sira, amb els estalvis m’he comprat un pis i la Lola i jo ens hi anem a viure. El nen i tu us podeu quedar amb la meva m...

—I uns collons! —respon, rebotada, la Sira— tan callar... tan callar... que ja n’hi ha prou, home. Al pis nou me n’hi vaig jo, a viure, i la Lola hi està convidada. I sí, ja sé el que anaves a dir, però amb la bruixa de ta mare t’hi quedes tu... i el nen també!
La Lola i la Sira s’han caigut bé, canvien una mirada còmplice, plena de significat i agafades de la cintura marxen a viure plegades al pis nou.

Relat escrit per la M. Rosa