El nen transparent

Sabeu que és un cós transparent?
Un cós transparent és un cós a través del qual es poden veure els objectes amb claredat. Si un cós té aquesta qualitat es pot veure a través seu, més enllà. No és invisible, doncs no el veuríem, però l’atenció no s’atura en ell sinó que el traspassa i fixem l’atenció en allò que hi ha més enllà.
Què es veu més enllà ?
Més enllà del cos transparent es veu una criatura que no dorm a les nits però s’adorm durant el dia. Un nen irritable la major part del dia.
Un nen que no gaudeix de les coses que fins fa poc li agradava fer.
Un nen que es troba malament, sovint, amb malestars inespecífics.
Un nen que no se sent capaç de fixar l’atenció.
Un nen que no pot fer les tasques més simples.
Un nen que no pot prendre cap decisió.
Què fer quan s’observa això repetidament?
Quan això es converteix en un patró de comportament repetitiu els adults ens hauríem de fixar més en el cós. Caldria que li traguéssim la qualitat de transparència i escoltéssim els crits silenciosos que el cós emet.
Què passaria si algú es fixés en l’infant transparent?
Si algú deixés de mirar a través seu i es fixés en l’infant s’adonaria que no sap qui és, que no mira als ulls quan parla, que no sap el que vol, que no entén el que passa.
S’adonaria que és un nen que en lloc de trobar en l’escola l’ambient clau per adquirir les competències necessàries per caminar per la vida i per desenvolupar les capacitats de superar les adversitats troba un lloc hostil i ple de perills.
Però ningú s’adona?
De vegades ningú s’adona.
El protagonista d’aquesta història se sent cada cop més sol, més insegur, més desconcentrat, més ansiós.
No veu possibilitats de defensar-se.
I què fa la resta del món?
La resta del món l’etiqueta, l’humilia, l’intimida, l’amenaça, el situen en posició d’inferioritat.
Els professors miren a través del cos transparent.
Els educadors i la societat critiquem el comportament del cos transparent.
I què podríem fer?
Els educadors, si per educador entenem qualsevol adult que pugui estar al voltant de l’infant, hauríem de garantir un ambient d’aprenentatge i de convivència segur. Actuar davant les situacions injustes, fer un pas endavant perquè la situació deixi d’ocórrer, denunciar el que veiem i no donar oportunitat a que es repeteixi novament.
Com a societat civilitzada també hauríem d’actuar davant els incidents que presenciem. Som còmplices quan no intervenim en presencia d’un acte d’agressió. Aquesta complicitat converteix l’infant en transparent i això és injust.
Us preguntava al començament si sabíeu què era un cós transparent.
Transparent és el cós que deixa passar quasi totalment la llum.
Aquest quasi és la diferència entre transparència i invisibilitat i és també l’oportunitat que un infant, davant una situació injusta, un dia et consideri el seu àngel.

Relat escrit per la Carme Cañizares

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars