La força de la ment

L’Alfons té tretze anys i no es relaciona amb ningú. És autista i tot el desgavella: que li canviïn els objectes de lloc, que no passi el mateix a la mateixa hora; qualsevol canvi l’altera.
Aixeca el cap dels folis on escriu series inacabables de números. Un petit tremolí li sacseja les inexpressives faccions, boniques, encara infantils. La mare aquesta hora li puja una taronjada i li fa un petó que ell mai li retorna.
Alguna cosa succeeix, la mare encara no ha pujat a fer-li aquell petó que ell espera, li agrada però no pot demostrar-li-ho. El nen acota el cap. Sembla resar, però no resa.
El pare torna a casa, no sap per què però obeeix l’ordre que, peremptòria, li envia l’inconscient. Arriba a temps d’auxiliar la seva dona que ha caigut per l’escala i jeu a terra, inconscient.
L’Alfons sap que aviat tot tornarà a estar en ordre. Tranquil, torna a agafar el bolígraf.

Escrit per la M. Rosa

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars