Corre, corre, ves-te'n bonica

La Nora té una mica de por. Segurament la mare li ha dit mil cops que no parli amb estranys, però l’home ha sigut tan amable, semblava tan inofensiu i agradable contestar les seves preguntes, indicar-li pel lloc que demanava, caminar al seu costat i acompanyar-lo fins al descampat  tan a prop de casa. Però ara veu que al migdia, el lloc està desert, i pensa que la mare la renyarà si arriba tard, i que ell li està fent preguntes una mica rares:

 —No tens ganes de fer pipi?, aquí no et veurà ningú si t’abaixes les calcetes. Tu no sents un tremolí si et toques aquí?

La Nora diu que no, i que no té pipi, i que se’n ha d’anar.  Esmuny la seva maneta de la mà suada d’ell, es fa enrere i el mira.  Un moment després està corrent cap a casa.


Relat escrit per la Sandra Cabrespina

Comentaris

  1. Fa una mica de por. Malauradament aquests casos són ben reals.

    ResponElimina
  2. Fa una mica de por. Malauradament aquests casos són ben reals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars