Resum de la xerrada de'n Sebastià Bennasar - Vermut literàri 28 de febrer 2015

Hola a totes i tots,

Mercès als apunts de la Rosi Tirado i a la insistència de no diré quí, teniu el resum subjectiu del que va explicar-nos en Sebastià Bennasar al Tres Roques dissabte.
Com ja teniu l'audio, aquest resum us pot motivar per a escoltar-lo sencer. Paga la pena, de veritat.



Un vermut amb Sebastià Bennasar
En Sebastià ens parla de la novel.la negra, i com no s’està de res, comença des de l’inici del gènere que els estudiosos el situen l’any 1841: quan Edgar Allan Poe publica “El crim del carrer Morgue”. Els francesos es disputen aquesta gènesi de la novel.la negra, perquè l’any 1842, Eugène Sue publica “Els misteris de Paris” que ells reclamen com a primera novel.la policíaca. 


Disputes a banda, en Bennasar també ens clarifica que no tota novel.la on surt un polícia perseguint a un criminal és novel.la negra. Perquè si ens hi fixem be, “Els Miserables” de Víctor Hugo és una novel.la on un polícia persegueix a un criminal tota l’estona però de novel.la negra res de res; el que importa a “Els Miserables” és el retrat social.
Sebastià ens parla dels anglesos i de la seva aportació al gènere amb obres com “La pedra llunar” de Wilkie Collins i que en un principi no es parlava tant d’assassinats com ara sinó de robatoris, com el del diamant que dóna títol al llibre. Però parla sobretot de Sherlock Holmes de Arthur Conan Doyle i del impacte que el seu personatge i el mètode deductiu van suposar pel gènere.

Seguidament, fa un salt al temps i per damunt l’Oceà Atlàntic per a tornar als EUA de Poe però ara immersos a la crisi econòmica de 1929, on Dashiell Hammett publica “Collita roja” trencant amb el model anglès i obrint via a una nova manera d’escriure novel.la negra. Com exemple, la incorporació de la violència: a l’obra esmentada de Hammett expliquen 26 morts violentes. Impensable en una novel.la de Sherlock Holmes.

 

En Bennasar critica a tort i a dret i no es mossega la llengua per a dir que no li agrada Agatha Christie per molt que sigui la tercera autora més venuda a tot el món (El primer és Déu, autor de la Biblia; i el segon és Shakespeare).
Després de la II Guerra Mundial es produeix un altre gir en l’evolució de la novel.la negra, i aquesta vegada el culpable es l’escriptor francès Boris Vian amb “Escopiré damunt la vostra tomba”, una obra que tracta del racisme i del sexe. Un llibre que l’any 1949 va ser considerat pornogràfic i immoral. 

 
Més propers a nosaltres, són importants els autors francesos e italians; sobretot per la càrrega de crítica social de les seves novel.les.
Ja parlant d’ell mateix com escriptor de novel.la negra diu que “Escric perque no m’agrada la societat que veig”. I que el més important per a l’escriptor és la tècnica narrativa, el fet –per exemple- d’escollir si una història l’explicarà des de la tercera persona o la primera; amb totes les oportunitats i limitacions que cada decisió comportarà. Aixi, ens explica que la seva darrera obra “On mai no creix l’herba” està explicada en diferents segones persones (“tu”). A ell també li agraden molt les situacions estrafolàries, que li permeten incloure l’humor i el cinisme. Aixi ens explica la triple línia argumental de “Les mans del drac”: secta satànica, assassinats d’escriptors en plena diada de Sant Jordi ...
 
Recomana que, com escriptors, la lectura que val de un libre que ens agrada és la segona lectura. Mentre fem la primera estem tant enganxats a la trama que no veiem les eines que fa servir l’autor, els recursos, les trampes. La segona lectura ens ha de servir per a mirar el text amb ulls d’escriptor.
Cada escriptor s’enfronta al repte d’escriure una novel.la de maneres diferents, ell explica que en la seva darrera novel.la, ell tenia clar l’escena final. I partint d’ací va construir-la.
Desmitifica les respostes més freqüents dels escriptors davant la pregunta: Per què escric?
1.- Per pagar el lloguer (No, perquè hi ha oficis més rentables que l’escriptura)
2.- Per canviar la societat (ídem, haver-se dedicat a la política en lloc d’escriure)
3.- Per fer feliç a la gent (Aquí sí que hi està d’acord. Li agradaria que el lector passi una estona entretingut però també que es faci preguntes i que el text desperti la seva curiositat.)
Com a escriptors ens recomana la novel.la negra com a escola d’escriptura, ens recorda que la novel.la negra americana, per citar un cas, està basada en els diàlegs i que molts escriptors clàssics nord-americans eren periodistes que havien perdut la seva feina a la crisi econòmica del 1929.
Ens recomana llegir, des de Conrad “L’agent secret” als contes de Ernest Hemingway o als d’Scott Fitzgerald. 
 
Per acabar ens esmenta a Pedrolo, de qui diu que la seva vessant creativa, la tècnica i l’estil estan molt ben lligats. Aquest any es cel.lebren els 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo i el cinquanta aniversari de la publicació de "Joc Brut". En Bennasar ens explica com la novel.la “Joc brut” fa un homenatge a “El carter sempre truca dues vegades” que el mateix Pedrolo va traduir per a la col.lecció La Cua de Palla. L’argument és molt similar a “El carter ...” però el final és força diferent.

Comentaris

Entrades populars