Tiana Negra 2015 - activitats de dissabte 24 a la tarda - Presentació de "La música dels camaleons"

18:45 h La música dels camaleons amb Jordi Cervera, periodista i escriptor, l’inspector Miquel Hueso cap del Grup Especial d’Intervenció del Mossos d’Esquadra (GEI), l’inspector Marc Caparrós, cap de la brigada mòbil dels Mossos, i ex cap del GEI, i l’inspector Salvador Rossell, cap de l’ABP dels Mossos d’Arenys de Mar i ex cap del GEI 

Sebastià Bennasar presenta a Jordi Cervera com autor que ha fet molta cosa pel gènere negre però que toca molts altres pals. La seva darrera novel·la és una trama criminal on la protagonista perd a la seva mare i a la seva germana per una banda i on un franctirador del GEI, que no passa per un bon moment, sembla que és víctima d’una trampa o del destí.

L’autor explica que, com és mandrós en qüestions de documentació, troba més fàcil documentar-se a través d’entrevistes. Com que l’interessava saber el funcionament dels Mossos d’Esquadra, va anar a l’ABP de Badalona que és la que té més propera (torna a repetir que és un mandrós) i allà es va trobar amb en Salvador Rossell amb qui va iniciar una relació d’amistat. De les converses mantingudes i en especial de les referències al Grup Especial d’Intervenció va sortir la idea de fer una novel·la.

Per part dels Mossos, en Marc agraeix que l’autor s’interessés i anés a preguntar en lloc d’escriure sense coneixement. Expliquen que la visió dels grups especials que es té és la que surt a les pel·lícules americanes i que la realitat a Catalunya és diferent. També comenten que aquesta col·laboració que han fet amb l’autor és un dels molts exemples que hi ha  de que la relació dels Mossos amb la resta de ciutadans està normalitzada.

Gran part de les preguntes que podríem fer el públic es veuen coartades pel “discretisme” amb que ha d’actuar el Grup Especial d’Intervenció. “Si us expliquéssim com planifiquem l’entrada a una joieria on hi ha un delinqüent que ha retingut a clients i dependents, us donaríem informació que d’altres podrien utilitzar en el seu benefici”.  Ells es defineixen com “l’últim recurs”, el que s’empra quan la resta no dóna resultat. Preguntats sobre què en pensen sobre l’entrada al supermercat jueu per atrapar a un terrorista a Paris (cas Charlie Hebdo), ells responen que és molt difícil jutjar sense tenir totes les dades, que el que es veu per les notícies no es tot, que amb un terrorista disposat a immolar-se no hi ha marge de negociació (no volen diners, ni fugir), que segurament van valorar totes les opcions i aquella era la més bona. Un d’ells comenta que, vulgui o no, saben que en intervencions com aquesta algun company segurament resultarà ferit o mort. 

Els agents presents a Tiana volien trencar amb la imatge “tros d’armari” que tenim dels GEI. Tots hem vist sèries com “Els homes de Harrelson – SWAT” o similars; i ells defensaven que són gent normal i que el que es busca per entrar al cos és gent normal, ni bojos pel gimnàs i la musculació, ni molt menys bojos per les armes.

Com a cos policial, ells es troben a la seu de Mossos a Sabadell, però disposen de mitjans –digues helicòpters- per desplaçar-se allà on els cridin ràpidament, que no hi ha dones al cos; almenys de moment. Les proves físiques per entrar al GEI són molt dures i cap les ha superades. Preguntats sobre si tenen algun negociador dins el cos, es veu que no exactament, el que si tenen és algú del cos que està present en les negociacions que es facin en robatoris amb hostatges i/o detencions de terroristes (que és on més els criden pel que es veu). Aixi saben de primera mà com van les coses i poden conèixer la psicologia del que està a l’altra banda del fil telefònic negociant.

Les opinions que tenen de la premsa no són gaire bones, els periodistes volen informar i tenir detalls; però també poden obtenir informació que els serà útil als delinqüents o terroristes que tenen gent segrestada (per exemple) per saber cóm actuaran els GEI o altres dades que encara els faran més forts.