Planeta Lletra
El diàleg literari - xerrada a la llibreria Nollegiu 11/12/2014
Un nombrós grup de lletrícoles (la Txell, la Lola, la Cañi, la Rosa Rosae, la Assumpció i la Núria) ens vàrem presentar ahir a la llibreria Nollegiu de PobleNou disposades a escoltar a en Carles Miró i la Tina Vallès de l'escola d'escriptura Laboratori de Lletres.
Què ens volien explicar aquest parell? Doncs a construir un diàleg literari, ni un guió cinematogràfic, ni un monòleg interior; a construir un conversa entre personatges de ficció que sembles real i a més fos interessant pel lector.
Que una llibreria es digui "Nollegiu" és el món al revés. D'ací la foto invertida de l'aparador.
La Tina i en Carles repartint "sobres" a l'inici de la xerrada. No penseu malament, era per a enviar-nos informació del Laboratori de Lletres. Dins el sobre una postal amb la següent frase d'en Joan Manuel Serrat "No té cap gust la verdura i parlant la gent no s'entén".
Poesia? Aforisme zen? Surrealisme? ni idea...
I ara sí, el decàleg dels dos professors del curs d'escriptura. Per que si del que es tracta es de fer diàlegs, que millor que ho expliquin a dues veus.
- Tot diàleg té una intenció (no val posar-ho com a descans per al lector, fart de descripcions i resums).
- Serveix per a definir el/els personatges.
- Té ambient (ambient en el sentit literari del terme).
- L'informació que dóna s'ha de dosificar.
- Tampoc hem d'abusar de les convencions gràfiques (acotacions, exclamacions, etc.).
- El diàleg no dura massa.
- Ni ha de començar amb "Hola", ni te que acabar en "Adéu". Podem triar el fragment de la conversa que ens convingui per a la nostra història.
- No diguem al lector el que pretenem amb el diàleg. Per exemple, després de dues línies de queixes i laments no acotar -es va lamentar. L'acotació aporta quelcom nou o matisa el diàleg.
- La gent no va parlant sola, o si ho fa creiem que és boja. No abusar del monòleg interior, i amb més raó quan aquest es fa en veu alta.
- Anar amb compte amb el que expliquen els personatges. Ni diuen obvietats, ni es confessen a la mínima.
Què ens volien explicar aquest parell? Doncs a construir un diàleg literari, ni un guió cinematogràfic, ni un monòleg interior; a construir un conversa entre personatges de ficció que sembles real i a més fos interessant pel lector.
Que una llibreria es digui "Nollegiu" és el món al revés. D'ací la foto invertida de l'aparador.
La Tina i en Carles repartint "sobres" a l'inici de la xerrada. No penseu malament, era per a enviar-nos informació del Laboratori de Lletres. Dins el sobre una postal amb la següent frase d'en Joan Manuel Serrat "No té cap gust la verdura i parlant la gent no s'entén".
Poesia? Aforisme zen? Surrealisme? ni idea...
I ara sí, el decàleg dels dos professors del curs d'escriptura. Per que si del que es tracta es de fer diàlegs, que millor que ho expliquin a dues veus.
- Tot diàleg té una intenció (no val posar-ho com a descans per al lector, fart de descripcions i resums).
- Serveix per a definir el/els personatges.
- Té ambient (ambient en el sentit literari del terme).
- L'informació que dóna s'ha de dosificar.
- Tampoc hem d'abusar de les convencions gràfiques (acotacions, exclamacions, etc.).
- El diàleg no dura massa.
- Ni ha de començar amb "Hola", ni te que acabar en "Adéu". Podem triar el fragment de la conversa que ens convingui per a la nostra història.
- No diguem al lector el que pretenem amb el diàleg. Per exemple, després de dues línies de queixes i laments no acotar -es va lamentar. L'acotació aporta quelcom nou o matisa el diàleg.
- La gent no va parlant sola, o si ho fa creiem que és boja. No abusar del monòleg interior, i amb més raó quan aquest es fa en veu alta.
- Anar amb compte amb el que expliquen els personatges. Ni diuen obvietats, ni es confessen a la mínima.
Ole, ole y ole!! Que bien explicao ;)
ResponElimina