BCNegra 2014


Bé jo també correré el risc de fer-me pesada però és que Barcelona Negra està molt però que molt sucosa aquest any. Dimarts vaig anar a treure l'ull. Vaig poder assistir a dues taules rodones: Violència contra les dones i Crime no és crim. De la primera vull destacar la participació de l'Isabel Clara Simó. Em va agradar molt la introducció que va fer al gènere negre. El va dividir en novel·la negra, novel·la enigma i novel·la de denúncia social. Tots tres subgèneres, diu, posen un mirall davant la cara més tèrbola de la societat i s'atreveixen a mirar el delicte cara a cara. L’escriptora d’Alcoi acaba de publicar a Bromera La vida sense ell, una novel·la protagonitzada per una dona maltractada decidida a sortir del seu infern. Crime no és crim va ser una entrevista a dos dels autors més populars del la literatura negra britànica: en Peter James i la Sophie Hannah. Us haig de dir que no he llegit cap llibre d'en James o la Hannah i que vaig sortir amb moltes ganes de fer-ho.


La Sophie Hannah, molt popular i molt traduïda, escriu també poesia i literatura infantil. Quan escriu per adults, escriu thriller psicològic. Segons ella, les seves protagonistes són dones «heroiques i trasbalsades». Dones aïllades i sota amenaça a les que la vida ha portat a una inesperada cruïlla. Les seves novel·les, diu, són novel·les enigma perquè tots els humans som un enigma i podem reaccionar de manera inesperada en circumstàncies extremes. Té la teoria que hi ha dos tipus d'assassins: els que es penedeixen del seu crim tan bon punt l'han comés i els que poden viure còmodament amb la consciència del seu delicte. L'interessen, sobre tot, és clar, els segons i es pregunta: «Com els podem detectar?». La Sophie Hannah ha estat seleccionada per escriure una nova història oficial de Hércules Poirot. Una gran sort, tenint en compte que Agatha Christie és la seva autora preferida. La cuna vacia i No es mi hija són dues de les seves novel·les de més èxit.


En Peter James, traduït a una vintena d'idiomes, escriu un altre tipus de gènere negre: la novel·la de detectiu. El seu, L'Inspector Grace, viu a Brighton i ha estat protagonista de novel·les com Casi muerto i Esquivar la muerte, tots dos supervendes a Gran Bretanya i als Estats Units. Admira especialment en Grahan Greene i considera la seva novel·la Brighton Rock un gran exemple de literatura negra. Li agrada pensar que el seu detectiu deixa perdre la mirada al mateix mar que el seu Inspector Grace. A l'hora d'escriure, la Sophie Hannah dona especial importància a la creació de personatges, especialment a la psicologia de la protagonista. Diu que és el protagonista el que fa que un llibre sigui memorable. D'altra banda, com que els crims no són gens corrents, ha de fer molta investigació per fer plausible la trama. En James, en canvi, dona molt més relleu a la trama. Tots dos, això sí, consideren que els petits detalls s'han de cuidar. Comptat i debatut: Una tarda molt agradable i dos autors nous per descobrir. Ain't I a lucky woman?

Comentaris

  1. Després de llegit els vostres resums, gairebé em sap greu haver-m’ho perdut, però diuen que qui té el cul llogat no seu quan vol. Això em passa a mi amb els meus néts (als que adoro, però que em roben moltes hores).

    Aquesta novel•la de la Isabel Clara Simó “Una vida sense ell” jo ja fa molts anys que la vaig llegir, deu ser una reedició.

    ResponElimina
  2. Rosa, em sembla que devies llegir "T'imagines la vida sense ell?" del 2000. Aquest és nou del 2014 però el títol és molt similar.
    Rosa Tirado

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada