Presentació de "L'aire que respires" de Care Santos a Mataró


Com ja es va anunciar per la llista de mail a tot el col·lectiu, el passat dijous 21 de febrer es va presentar en societat la nova novel·la de l'escriptora mataronina Care Santos, L'aire que respires. Un grup de lletrícoles ens vam reunir per fer un seguiment de l'acte i portar-vos les impressions que vam recollir-hi. Com a corresponsal principal, la Rosa ens ha preparat aquest escrit que, com en el cas de la pròpia presentació, està dividit en les dues llengües que s'hi van emprar. Us deixo, doncs, amb el seu escrit:


"Después del gran éxito de su novela Habitaciones cerradas, publicada en 18 países, Care Santos presentó ayer su última creación literaria: El aire que respiras. El acto tuvo lugar en la librería Dòria Llibres de Mataró. Unos cuantos habitantes del Planeta Lletra asistimos al evento y queremos compartir con vosotros nuestra experiencia.

Lorenzo Silva, último premio Planeta, acompañó a la escritora mataronesa y nos regaló un análisis de la novela que nos dejó a todos muriéndonos de ganas por leerla. El escritor calificó  El aire que respiras de "novela ejemplar". En primer lugar, Silva elogió el estilo literario de la autora. Un estilo que está al servicio de la historia y de los personajes y que aporta a la novela fluidez y naturalidad. Según Silva el estilo de Care Santos cumple con lo que para Ramón J. Sender era el mejor de los estilos: el que no se nota. En segundo lugar, dijo, la autora ha escrito un híbrido: una novela histórica anclada en el mundo contemporáneo y lo ha hecho con maestría. Calificó de postmoderno el tratamiento del tiempo en la novela. Sus idas y venidas entre el pasado y el presente. Comentó también Silva el buen trabajo de documentación y el rigor y lealtad con los que la autora ha tratado los hechos históricos,  añadiendo al final del libro un apartado donde se especifica qué es historia y qué es ficción. Subrayó la naturalidad con que Care Santos se había acercado a personas que vivieron hace 200 años y también su capacidad para mantener la visión del mundo que la gente tenía 200 años atrás, sin contaminar la narración con puntos de vista contemporáneos. Finalmente, Lorenzo Silva habló de la compasión y serenidad con la que la autora relata hechos tan trágicos como la muerte del marido de una de las protagonistas de la historia.


Després de l'anàlisi que en Lorenzo Silva va fer de la novel·la, la Care Santos ens va obrir la porta a alguns dels seus secrets d'escriptora. Ens va explicar com són les emocions, "l'arqueologia de les emocions", en les seves paraules, el que li interessa explicar. La història, va dir, és una excusa. El que busca és emocionar amb la novel·la.


Va definir L'aire que respires com una història d'amor als llibres on es fa palesa la seva passió per la història dels objectes, passió que ja havia aparegut a altres obres seves amb anterioritat. Li interessa la història dels objectes que han tingut varis posseïdors. Perquè, som nosaltres qui posseïm els objectes o són els objectes els qui ens posseeixen a nosaltres? -va preguntar. Ens va explicar també com parteix de fets reals i els novel·la, com els seus personatges es veuen afectats per aquests fets històrics, com insereix la seva narració en un període històric. La Care va parlar també dels seus processos creatius. De com, quan s'estava documentant sobre la Barcelona de fa 200 anys, pujava per Les Rambles i no veia els edificis actuals, sino els convents i palaus que les vorejaven fa dos segles. De com la novel·la i els personatges anaven creixent dins seu i, de vegades, es despertava de matinada i s'havia de posar a escriure.


Finalment, la Care ens va parlar dels llibres que protagonitzen la seva novel·la: La Biblioteca de la Reserva. La Biblioteca de la Reserva, lletrícoles, és com un trosset de paradís literari. Són els llibres que al 1835, amb la desamortització de Mendizabal, van ser confiscats a l’Església i van ser portats des dels diversos convents de la ciutat a la Universitat de Barcelona. Us imagineu? Estanteria rere estanteria de llibres antics plens de trossets d'història de fa gairebé dos segles. La bona noticia és que aquest tresor es pot visitar en grup. Els lletrícoles que érem a la presentació del llibre volem proposar-vos una sortida literària." 

Des d'aquí volem agrair a la nostra corresponsal, la Rosa, pel seu escrit acurat del que es va comentar, a més de la Isabel, la Pilar i la Sandra per assistir-hi. Segur que hi va haver algun altre lletrícola infiltrat, però ja som tants que és difícil identificar-nos a tots (algú ha sentit "xapes" per aquí a prop?).

Ah! I també agrair a la senyora que ens va fer una foto amb la Care i que va aconseguir una estètica fantasmagòrica que seria difícil reproduir encara que es volgués. Tots som artistes!


Ens veiem a la propera! ;)
Oscar

Comentaris

Entrades populars