Sant Jordi 2012



Sant Jordi al Planeta Lletra.









El planeta Lletra és rodó, de color blanquinós i, si un s’hi apropa, hi veu un munt de lletres que recorden un joc infantil, l’scrabble. El Planeta Lletra està habitat, hi viu una raça semblant a la humana que s’anomenen a si mateixos “lletrícoles”. 

Per Sant Jordi, una ambaixada de lletrícoles varen venir a la Terra, concretament a Mataró, amb l’objectiu de muntar una parada de llibres de segona mà i oferir als humans la seva revista. No sabeu com n’estan d’orgullosos.
Als lletrícoles els hi agrada escriure, i cada tant, reuneixen els seus milors textos, demanen a artistes i dibuixants que els il·lustrin i en fan un revista. Ja en porten quatre, però aquesta de Sant Jordi 2012 és especial, és la primera revista que treuen en paper, fins ara, les compartien a l’espai virtual d’Internet.

Jo vaig apropar-me a ells cap a les 6 de la tarda. Feia poc, els lletrícoles m’havien adoptat com un dels seus. Sorprenentment, l’adaptació als seus costums va ser fàcil, millor dit, me la van fer fàcil. I ara, en justa correspondència, jo anava a fer un dels torns de guàrdia a la seva ambaixada de bona voluntat de la Riera.
Pensava trobar-me només al parell de lletrícoles que havien acordat estar-hi, però a sota la carpa de la paradeta n’hi havien sis o set molt animats, parlant amb tothom que s’apropava a ells. De bona tinta sé que algun hi estava des de bon matí i que encara li varen quedar forces per a acompanyar-nos fins a l’hora de desmuntar tot allò i tornar-s’ho a dur a seu planeta.
Els lletrícoles tenen nom, i no es diuen TX44FF sinó Carlos o Imma, com nosaltres. La Marta, la Rosa, en Jordi i en Francesc, estaven a la parada regalant llibres als atònits passejants que no se’n sabien avenir. Què no s’ha de pagar res? Què no hi ha trampa i em puc endur el llibre? Què puc portar llibres de casa i bescanviar-los aquí per d’altres?


La consigna era, de regalar un llibre a qui s’emportés una revista però a partir de les set del vespre, l’ordre variaba lleugerament: s’havia de buidar la paradeta per a fer més planera la recollida d’estris a les 9. La gent es sentia atreta per la filosofia d’intercanvi de llibres i per la possibilitat de escriure un relat al proper número de Planeta Lletra. Menuts i gran s’enduien sota el braç un volum de contes, una novel.la negra o un assaig històric.

Als lletrícoles se’ls veia contents, n’arrivaven de nous, s’anaven els que ja hi portaven estona. Ara venia la Júlia i la Pili, ara tornava la Sandra o en Jaume. L’Àlex en especial estava molt atrafegat amb els números: la comptabilitat dels lletrícoles és senzilla i es porta amb sumes i restes. 83 exemplars venuts al acabar la jornada, quasi tots els llibres de segona mà regalats i molts fulletons agafats pels qui s’aproparen a la parada.
A ¾ de 9, la nau dels lletrícoles va plegar veles, i talment un miracle tot va caber dins el vehicle mecànic que els havia passat a recollir. Hi hagué algun moment de tensió, provocat per la por a que les autoritats mataronines no entenguessin els costums lletrícoles d’aparcament; però hi haguè força tolerància en aquest aspecte. Crec que cap a les 10 del vespre, tots els lletrícoles ja havien tornat al seu món, cansats però satisfets.  

 Text: Núria López   Fotos: Jaume Sancho 


Comentaris

  1. Molt bé lletrícoles. L'any que ve Santornemi.
    I qui no s'apunti serà un lletrot o una lletrota, ala!
    salut i bona lletra.
    Jordi

    ResponElimina
  2. qué gran! només vaig poder-me passar una estoneta al migdia per encolomar-li a la meva mare i a ma germana una revista per cadascuna. Finalment vam comprar 4!

    espero poder participar més l'any vinent!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars