Tema del mes: Planeta LLetra

Hola!
Com que l'Oscar  ho veu bé i el Miguel ja ha proposat un tema. Jo proposo que comencem ja, i comenceu a penjar com a comentaris a aquesta entrada escrits sobre el tema "Planeta LLetra". Us sembla que posem una data màxima per presentar-los, per exemple el 20 de març? Esteu diposats a rebre comentaris dels companys sobre els vostres escrits? Doncs, Endavant!

Comentaris

  1. Saludos Sandra:

    No entiendo bien sobre colgar escritos sobre el tema "Planeta Lletra". Podrias explicarlo un poco mejor?

    ResponElimina
  2. Pues que aproveches este espacio para colgar un texto con el tema Planeta L(l)etra. Puede ser un relato de ciencia ficción sobre la vida en un Planeta llamado Letra, o una reflexión sobre unos locos que abren un bloc sobre escritura, o cualquier historia que se te ocurra que pueda tener alguna relación con las palabras Planeta Terra. No tiene que ser muy largo. No sé si queda claro...

    ResponElimina
  3. Per cert, que quan al principi dic que l'Oscar hi està d'acord em referia a en Marcos, que ha fet el comentari mostrant el seu acord, perdoneu tots dos. I després en el comentari de sobre he escrit Planeta Terra per Planeta Lletra, en fi, perdoneu, també.

    ResponElimina
  4. PLANETA LLETRA (RELAT)
    Em veig surant absurdament per l'espai immens. Tot és estrany i borrós. Vaig surant, perduda. Si pogués acostar-me més a algun d'aquests punts de llum. D'alguna manera sé que són presències amigues. Alguna cosa em diu que hi ha una estranya empatia entre nosaltres. Sí. Les estrelles són les meves amigues.

    He d'escoltar les estrelles. Elles tenen la resposta. Però no puc sentir-la. El seu llenguatge és una música muda per a mi.

    Després la foscor. La meva consciència s'esvaneix. Caic, crec, en un son profund. Sé que quan desperti ja no seré jo. Si més no, tal com era. Però de fet ja fa estona que no recordo com era.

    I finalment per un instant entenc les estrelles que em diuen que ara naixeré a un planeta nou i meravellos. És com un llamp trencant la foscor de la meva ment, deixant-ho tot clar per apagar-se tot seguit. I ara, tranquil•la, m'entrego a la foscor prèvia al misteri.

    ResponElimina
  5. Planeta Lletra





    No es blau, de fet, no sé de quin color és. Però com l´ hem inventat, m´ agradaria que fos taronja, com el cítric. Per que podria ser un planeta groc com una llimona, però ja se sap que es un color poc estimat dintre de l´ univers de l´ art. Decidit el color, el planeta podria no tenir forma rodona. I si fos quadrat com un dau? Jo escolliria la cara del número sis, que tindrà un càlid clima tropical. No vull hiverns, els hi deixo als ossos polars de la cara dos, que per això tenen aquella mata de pèl. Tenint en compte que ja hem donat color, forma i temperatura al nostre planeta, començariem a pensar en el contingut. Està clar que hi han moltes lletres per que si no enlloc de Planeta Lletra, es diria Guió Llarg, per exemple. De fet, és un lloc governat per les Lletres, amb les seves normes i regles. Però no us preocupeu conciutadans, ens estimen i ens permeten entrar i compartir el seu espai taronja. Només han establert algunes normes de convivència. Com els reculls legislatius són massa feixucs, us faré cinc cèntims. Podem fer un ús indiscriminat de totes les lletres, sense oblidar-nos de la ñ i allargant el dit petit cap a la ç. Tenen el desig d´ expressar- se des de la pluralitat i el respecte per totes les llengües. Un cop censats, gaudirem d´alguns privilegis. Podrem viatjar a baix cost per històries magnífiques en forma de relats curts, narrativa, poesia... Nomes necessitarem un polsim d´ imaginaciò, una culleradeta de sensibilitat i un rajolí d´ il.lusió per viure el dia a dia a Lletra. A partir d´ aquí tot dependrà de les mans del cuiner. Companys, ens regalen un lloc idil.lic, sense muses però replet de possibilitats, disfrutem-ho!

    ResponElimina
  6. UN PASEO

    Tengo los pies fríos. Toda la sangre se acumula en la cabeza. Es mi cerebro que está trabajando. Aunque seguro que la línea encefalográfcia es plana. Miro por la ventana y veo el mar, reposado y ausente en la lejanía, blanquecino y brillante, como una sabana donde reposan unas nubes opacas. Mis pensamientos se ven reflejados en esas imágenes de luz ambigua que rompe la sensación quebradiza de frío. Mi cerebro se inflama con esta visión alentadora. En una mirada voy hasta allí, palpo las nubes, camino sobre la luz aguada y vuelvo a mí. Vuelvo a mirar a través del espacio que me separa del límite y sobre la línea un barco funambulista parece inmóvil.
    Ahora me veo en la misma imagen que se reproduce en mi mente. Estoy caminando hacia la línea y quiero llegar a ella para ver que hay detrás. Mis pensamientos son el mar, las nubes, lo veo todo iluminado pero no consigo avanzar, no alcanzo a ver que hay tras la línea. Estoy en movimiento pero todo se mueve a mi ritmo equidistante en todo momento. Estoy vivo pero carezco de físico, no estoy muerto.

    ResponElimina
  7. Bé, aquest mes hem tingut 3 relats ben diversos, a veure si algú s'anima a comentar-los, i a proposar temes pel mes que ve...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars