Nova proposta: relats sobre un tema

I mentre anem recopilant logos per escollir, m'agradaria proposar una idea que se m'acudit a veure que us sembla.
Com que jo soc de les que em costa escriure si no hi ha alguna excusa, i pels concursos sempre em decideixo tard, i la revista em sembla que de moment ja va servida, he pensat que podriem obrir un apartat de relats en el bloc. La idea seria proposar un tema, i que tothom que volgues fes un relat sobre el tema i el penges al bloc, ja sigui amb nom o anonimament. A més em sembla que estaria molt bé que després ens els comentessim entre nosaltres.  Que us sembla?
La idea seria triar un tema, per exemple a principis de mes, i donar un plaç de dos o tres sentmanes per penjar relats i després obrir un torn de comentaris, i rèpliques. Al mes següent es triaria un altre tema. Els temes podrien ser abtractes (traició, venjança, llibertat...) o concrets (llibres, mans, planetes...) o fins i tot exercicis com es del curs o com els que es proposen al llibre de Xocolata Desfeta. Agrairé comentaris i suggeriments.
PD. Has vist Jordi, 3 noms abans dels punts suspensius, era així oi?

Comentaris

  1. También se podria hacer que el tema fuera Planeta Lletre. Que cada uno escriba sobre como ve Planeta Lletre o que le dice el título... Cualquier cosa:)

    Miguel

    ResponElimina
  2. Sandra,
    En referència a l'assumpte dels punts suspensius: ho has fet molt bé. Encara diria més: com una professional :-)

    ResponElimina
  3. UN PASEO

    Tengo los pies fríos. Toda la sangre se acumula en la cabeza. Es mi cerebro que está trabajando. Aunque seguro que la línea encefalográfcia es plana. Miro por la ventana y veo el mar, reposado y ausente en la lejanía, blanquecino y brillante, como una sabana donde reposan unas nubes opacas. Mis pensamientos se ven reflejados en esas imágenes de luz ambigua que rompe la sensación quebradiza de frío. Mi cerebro se inflama con esta visión alentadora. En una mirada voy hasta allí, palpo las nubes, camino sobre la luz aguada y vuelvo a mí. Vuelvo a mirar a través del espacio que me separa del límite y sobre la línea un barco funambulista parece inmóvil.
    Ahora me veo en la misma imagen que se reproduce en mi mente. Estoy caminando hacia la línea y quiero llegar a ella para ver que hay detrás. Mis pensamientos son el mar, las nubes, lo veo todo iluminado pero no consigo avanzar, no alcanzo a ver que hay tras la línea. Estoy en movimiento pero todo se mueve a mi ritmo equidistante en todo momento. Estoy vivo pero carezco de físico, no estoy muerto.


    Enric. Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada